30 de maig del 2013

La barbería del mono

Avui descobrim un projecte sorprenent anomenat La barbería del mono.
Mònica Arévalo, alumna de tota la vida de la nostra escola, que no ex-alumna, ha montat amb tres companys una pàgina web on ells mateixos ens expliquen propostes vinculades amb el cinema, l'art, el disseny gràfic, ... i moltes més coses:

"La Barbería del Mono somos tres muchachas y un muchacho que un día decidieron asociarse para montar eventos y organizar cosas. Nuestra motivación fue la de poder proporcionar como organizadores aquello que no pudimos encontrar como consumidores; vamos, que lo que pretendemos con esta asociación es responder a una demanda de cosas diferentes y que tengan la capacidad de sorprender. Y además nos lo pasamos teta haciéndolo. :)"




Entreu a la pàgina i descobriu el nivell de creativitat d'aquest grup. És fantàstic! Tenen botiga i blog amb notícies!

29 de maig del 2013

27 de maig del 2013

Propostes teatrals amb Èxit

L'espai de creació artística Exit al carrer Sant Magí ens proposa dues experiències noves.


24 de maig del 2013

L'art entre la raó i l'emoció

El significat de l'art varia en el temps i l'espai. És evident que el concepte que ara en tenim difereix substancialment del que regia fa només unes dècades. Però, precisament per estar sotmès a aquests canvis, l'art continua essent una forma privilegiada d'anàlisi de la relació entre el ser humà i el seu entorn i un testimoni fidel de la història de l'home i les seves relacions essencials.

L'acadèmic Francesc Fontbona ens planteja una taula debat per a debatre les següents idees:

L'art en una societat avançada no és un ritus màgic, i per tant els artistes no són sacerdots de cap culte. No són oracles que parlen des d'un més enllà, ni tenen per què marcar-nos el camí a seguir als mortals no ungits. Són persones terrenals que saben fer coses que representen, sedueixen, inciten, agraden, engresquen altres persones. I les venen, com qualsevol altre professional. Si no semblés excessivament desmitificador podríem dir que els artistes són a fi de comptes professionals competents. Els que ho són, és clar. Estan entre la raó i l'emoció, però igual com ho està el practicant de qualsevol altra activitat humana, només que en la d'ells, en ser "innecesària" per a la subsitència de la societat, hi cerquen més emoció que en la tasca dels professionals més pràctics, als quals demanem en canvi les conseqüències utilitàries que ens han de resoldre els problemes quotidians.

Per a saber més del tema, taula debat al 29 de maig a les 19h. a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi al Passeig d'Isabel II, Casa Llotja. Entrada lliure.


Obra de Jaume Plensa

23 de maig del 2013

La vida es sueño

Treball realitzat per Maria Marrugat de 4t de l'ESO per a la matèria de Llengua Castellana.

La confusió de idees que es mouen dins el nostre cervell, com un filferro laberíntic, es reflecteixen en un mirall. Les idees i el somni. Tot està atrapat per una gàbia que ens trasmet un missatge.





De com la interdisciplinaritat de les matèries dona fruits més saborosos que les matèries en si.


17 de maig del 2013

Avant-sala


13 de maig del 2013

Apostar per les inteligències múltiples

Felicitats al Col·legi Montserrat de Barcelona per la seva aposta per les inteligències múltiples i per a portar el divendres al psicòleg Howard Gardner a Barcelona.

http://www.lavanguardia.com/ciencia/20130512/54373419163/en-que-eres-inteligente.html

L'Equip Rizoma defensa aquestes iniciatives.


Premis de Fotografia Matemàtica al nostre col·legi

Cordes Secants de Mª Jesús de Pouplana de 6è de Primària

Memòries cúbiques de Jon Sierra de 1r de l'ESO

Sinus d'aigua, de Clara Pérez de 3r de l'ESO

Projecció al pla, de Claudia García de 2n de Batxillerat


9 de maig del 2013

Finalista al concurs de Fotografia Matemàtica

Cada any Toni Castillo, professor de física de l'escola, envia els guanyadors del concurs de Fotografia Matemàtica per a que participin en el concurs més ampli que promociona l'ABEAM (Associació de Barcelona per a l'estudi i l'aprenentatge de les Matemàtiques), membres del Feemcat (Federació d'entitats per a l'ensenyament de les matemàtiques a Catalunya). Desde que l'escola participa sempre hem aconsegui tenir un o dos finalistes, i aquest any també.
Dins la categoria professors, una fotografia ha sigut sel·leccionada com a finalista. I el dijous que ve, dia 16 de maig es realitzarà el veredicte final.


La fotografia és del professor de Geografia i Història Rubén de la Rubia i té com a títol Escala de Klein.
Felicitats Rubén!

Dues coses a comentar. La primera és la forma en picat d'observar aquesta escala, trobant en ella formes que pertanyen al camp de les superfícies matemàtiques. L'escala està ubicada a l'edifici modernista on és La Fundació Francisco Godia, de la que hem fet una entrada una mica més a baix.
I la segona és explicar una mica el títol. Encara que hi ha representacions en vidre que ens poden fer entendre ràpidament com és el concepte de la botella de Klein, la Viquipedia ens ajuda de la següent manera:

En topologia, una ampolla de Klein és una superfície (una varietat topològica bidimensional) no orientable en què no existeix diferència entre la cara interior i l'exterior, ja que l'espai que envolta els dos costats de la superfície és el mateix, i té la característica d'Euler igual a 0. A diferència d'una cinta de Möbius, superfície que tampoc és orientable, una ampolla de Klein no té vores ni fronteres. No en té tampoc l'esfera, però sí que és orientable.
L'ampolla de Klein va ser descrita per primera vegada l'any 1882 pel matemàtic alemany Felix Klein. El seu cognom és l'origen del nom de l'objecte matemàtic.
Un espai euclidià de tres o menys dimensions no pot contenir l'ampolla de Klein, i per això és un objecte que no es pot construir a l'espai físic. Tot i això, se'n solen fer representacions tridimensionals mitjançant una immersió. D'aquesta manera s'obté una superfície que s'interseca amb si mateixa, com la que es mostra a la imatge de la dreta. En realitat, l'ampolla de Klein no s'interseca amb si mateixa, sinó que és localment homeomorfa a \mathbb{R}^2.

2 de maig del 2013

Fundació Francisco Godia

Coneixeu la Fundació Francisco Godia?
És un centre d'art amb unes col·leccions sorprenents en un edifici modernista al centre de la ciutat.
Tenen peces de romànic i gòtic fantàstiques, però també obres d'art contemporani. A destacar, especialment l'obra de Cristina Iglesias ubicada al pati de l'edifici.





A la seva pàgina web trobareu tot tipus d'informació, no només de les exposicions, sinó de la història de la fundació i de les activitats que realitzen.

L'exposició temporal que ara presenta la Fundació està comisariada per Francisco Calvo Serraller, qui va ser director del Prado, i que genera connexions entre l'obra d'aquest museu de Madrid amb la d'artistes contemporanis, que han vist en la tradició pictòrica un motiu per a desenvolupar noves reflexions.
Així us podreu trobar obra d'Andreu Alfaro, Miquel Barceló, Eduardo Chillida, Luis Gordillo, Ouka Leele, Albert Ràfols-Casamada, Susana Solano, Antonio Saura, Ramón Gaya...o com l'obra de Naia del Castillo anomenada Santa Bárbara del 2007.


Espero que tingueu ganes de visitar aquest centre.