Volums sorprenents

En un d'aquells moments que et replanteges què estàs fent a la vida com a docent sempre ve un alumne i te'n alegra el dia.
Una altra vegada Santi Ferreres de 1r de batxillerat ens envia aquest vídeo en el que es projecten unes transformacions geomètriques amb uns volums, senzills en aparença, però complexos i atractius. Sobretot per les arestes enllaçades. Tindríeu ganes de construir quelcom així? Sembla que l'autor, Erik Aberg li sobren.



Veient el vídeo, no he pogut resistir-me de cercar el meravellós documental Dimensió Dalí, on ens expliquen els vincles que tenia l'artista empordanès amb la ciència. Atenció al minut 34! És un documental que us recomano per a descobrir nous punts de vista sobre la figura de Salvador Dalí.
Gràcies Santi!

Els alumnes de 2n de l'ESO treballen amb el Gimp

A partir d'una fotografia d'un mur dels que envolten la nostra escola, Paula Tesi, Àngel Andreu, Rubén Artés, Mahmoud Mostafa, Selma Macho i Sara Iniesta (en aquest ordre) ens ensenyen unes propostes creatives treballant amb l'editor d'imatges Gimp. Només són una petita mostra de totes les sorpreses visuals que ens estem trobant a l'aula d'informàtica.  Gràcies per l'esforç.

Companyia de dansa Mudances

Fotografia d'Andrea Nic.

En aquest blog també apostem per la dansa. El 28 de febrer i l'1 i 2 de març la coreògrafa Àngels Margarit ens porta una proposta al Mercat de les Flors per a gaudir de la dansa amb l'espectacle Capricis.

Capricis és un projecte que s’inicia al Grec 2013 Festival de Barcelona. La coreografia pren la partitura dels 24 Capricci de Niccolò Paganini com a guió; dotze ballarins dibuixen la música, la reescriuen a l’espai amb els seus jocs escènics i, més enllà del virtuosisme de l’obra musical, l’articulació de la sèrie dels 24 estudis ofereix una proposta escènica única, modular i modulable, que converteix també en un caprici cada representació

Unicej

Aquest és un projecte realitzat per dues estudiants de la facultat de Belles Arts de Barcelona, Nina Orteu i Andrea Larrea després de passar uns dies a la nostra escola entrevistant als alumnes de la secundària mentres treballaven la matèria d'Educació visual i plàstica. 
Una veu més de lluita a favor d'un ensenyament de qualitat.

Simenon a la biblioteca Jaume Fuster

El 18 de novembre de 1948, la editorial Aymà va treure al mercat el primer títol dedicat a l'escriptor George Simenon.  La portada de Los crímenes del canal, estava signada per Tlarig, un grafista amb un gran coneixement de les avantguardes artístiques. Era Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911-1994).
Fernando de la Guardia, alumne de 1r de batxillerat ens ho mostra amb tot un seguit de fotografies realitzades a l'exposició sobre Simenon que es planteja a la Biblioteca Jaume Fuster de la Plaça Lesseps fins al 17 de maig. Gràcies Fernando.

Entre 1948 y 1953, Ricard Giralt va dibuixar, dissenyar i imprimir més de vuitanta portades per a les tres col·leccions que l'editorial Aymà va dedicar a l'escriptor belga i al seu popular detectiu Maigret. En elles podem descobrir traços que ens recordaran a Juan Gris, Picasso, Dalí, o a Grosz, però amb línies negres enèrgiques. Portades d'un final d'època en que el camp gràfic estava a les mans dels pintors abans de ser domini dels dissenyadors.

Software per al dibuix tècnic

Xavier Ruiz és alumne de 2n de batxillerat i ha realitzat un treball de recerca sobre el dibuix tècnic. Sobre la seva evolució i ens explica les eines digitals en el mercat per a treballar-ho.
En aquest treball, trobareu diferents programes informàtics, l'Autocad, el Solidworks, el Catia... i l'opinió de força professionals sobre les aventatges i els inconvenients de l'ús de cada un dels programes. Jo he descobert uns quants.
Esperem també que el treball pugui obrir vies noves per a generar nous treballs de recerca.

Entre línies, de Xavier Ruiz by 14agilulfo

Moltes gràcies Xavi, per deixar penjar el treball al blog. Sé que són moltes hores de feina.

La hiperrealitat

Alguna cosa pot ser més real que la pròpia realitat?
El terme hiperrealisme fa referència a un camp visual utilitzat en el món de l'art a partir dels anys seixanta del segle passat.
Als alumnes de les meves classes els hi atrau, probablement perque valoran un fals virtuosisme en els processos tècnics. No haurien de valorar amb la mateixa intensitat la realitat que els envolta? Amb un joc de paraules podriem dir que la realitat, és més real que la hiperrealitat. O no?

Magí Barneda, tutor de 1r de l'ESO ens envia aquest video. Moltes gràcies.
Esperem articles teus sobre video jocs.

La línia

Un conjunt de punts amb una direcció determinada. Només això és una línia i els problemes que ens porta a la matèria d'Educació visual i plàstica i de Dibuix tècnic a Batxillerat.
La línia és un dels elements que constitueixen les imatges. Treballant-la amb diferents direccions, gruixos i colors dibuixem d'una manera o d'una altra.
La proposta als alumnes de 1r de l'ESO ha sigut que trobessin altres mecanismes de treballar la línia i alguns resultats han estat molt bé.
Felicitats per l'evolució que estem aconseguint a classe!

Mar Varela

Ainhoa Iniesta

Oriol Díez

Núria Mariné

Jèrica Pla

Mª Jesús de Pouplana

Sento no haver pogut posar més fotografies, no les vaig fer a temps. En properes entrades intentaré resoldra-ho.

Defensar la creativitat

Aquest és un video homenatge a les noies que intenten ser creatives i que pateixen al seu professor d'Educació visual i plàstica que els hi posa sempre en situacions difícils. Ànim amb els exercicis!
Per a la Núria, la Clara, la Silvia, la Cristina i la Melina.

Plafó d'humanitats 6

Podeu deixar comentaris i preguntes sobre el plafó d'humanitats aquí mateix. Intentarem resoldre dubtes.

Fotografia, memòria i història.

Ahir l'Equip Rizoma va tornar a realitzar una sessió a 1r de Batxillerat, aquesta vegada a l'entorn de la fotografia.

L'Equip Rizoma recorda les primeres fotos que té als vells albums familiars, la càmara regal de la primera comunió, la primera Polaroid, i les primeres càmares digitals.

300 milions de imatges es pugen cada dia a Facebook.

La utilització de les imatges de Mike Stimpson ens va fer apropar als conceptes més postmoderns que la fotografia té al nostre present.

La memòria, la història, la interpretació del devenir de Deleuze, la reproductibilitat,  la icona, la banalització, la composició digital, la mise en scène, l'artifici, els referents culturals de cada individu, la figura del fotògraf...

Equip Rizoma, resistència cultural.

L'atracció de les imatges

Ja fa uns dies que vaig penjar a la classe un dibuix de l'alumna Trang Pedrola de 3r de l'ESO B. És un dels exercicis que realitzem per a tractar el tema de la identitat i de la construcció del jo. L'esforç de veure i representar als altres per a entendre com som nosaltres.

En aquest curt espai de temps han passat per la classe molts alumnes i professors.  I s'ha provocat una expectació davant el dibuix. La gent s'apropa immediatament, quan a més el dibuix és a una de les cantonades de l'aula. Però quina és la causa d'aquesta atracció en alumnes i professors? Tothom contesta el mateix, el cabell. Alguns parlen de la dificultat de la tècnica,  i és que està molt bé executat. Altres de l'elecció de la model, Iraida; altres de l'agradabilitat dels colors...el fet és que tothom para i dedica uns segons del seu temps a contemplar-ho. Les imatges ens atrauen.

Aquesta situació m'ha fet retornar a las meves lectures d'un dels historiadors de l'art més creatius dels segle XX, Aby Warburg. Ell, ens explica que al llarg de la història hi ha un fil conductor de les formes  que es repeteix en el subconscient de les generacions anteriors a la nostra. 
 

 

Un dels seus estudis d'estètica tenia com a punt principal un personatge d'una pintura de Ghirlandaio  que es desplaça amb formes ondulants. És la figura més dinàmica de l'obra. 

Amb dificultats trobem formes similars en altres èpoques. Però Warburg ho va fer en segles i cultures diverses. Les relacions que va establir són molt interessants.

Alguns autors han establert relacions d'aquesta figura per les formes, pel  caminar suau, pel moviment, en una nimfa. L'ondulació de les formes potser, és un tema psicològic recurrent alhora de construir imatges.

M'agrada pensar que el dibuix de la Trang ha tornat a generar una atracció estètica a l'entorn de l'ondulació, m'ha tornat a la figura de Warburg i m'ha fet reflexionar de com funcionen les imatges. 

Gràcies a l'alumna Trang pels seus esforços constants.
A Matías Zarlenga, sociòleg, company d'aventures pedagògiques.
A Rubén de la Rubia, historiador, per les estimulacions culturals.