Article escrit per Magí Barneda, professor de tecnologia de secundària, i batxillerat.
Els videojocs són art. Així ho va determinar la Comissió de Cultura del Congrés el 25de març del 2009, que els va incloure dins la categoria d’indústria cultural, comparables al cinema, la música o les arts plàstiques. D’aquesta manera els desenvolupadors autòctons de la indústria del videojoc també poden rebre ajuts econòmics per les seves noves creacions.
Tot i que legalment no van ser considerats art fins el març de l’any passat, personalment crec que ja feia temps ho eren. Probablement des de la seva primera aparició, per molt carrinclona que fos (Tennis for two, de William Higinbotham al 1958; correcte, ni Pong (1972) ni Spacewar!(1970))
Ja se sap que definir l’art no és gens fàcil. Tot i així, en les seves múltiples definicions apareixen conceptes com creació, idea real o imaginària, expressió d’idees i emocions, matèria, imatge, so, recreació del món o d’altres mons, dissenys, dibuixos, textos, interpretació, efectes... Qualsevol d’aquests conceptes el podem identificar, en major o menor grau, en un videojoc. I, el més important, un nivell d’interacció altíssim. Des del meu punt de vista de docent de secundària i batxillerat crec que és aquesta la característica que els fa ser avui dia els grans triomfadors de l’oci humà.
Els nostres joves formen part d’una societat accelerada i estan rodejats de cascades d’estímuls. Les inquietuds, la curiositat, la irreverència, els problemes i l’aïllament troben en el software interactiu un ràpid analgèsic vital en aquells que tenen un entorn conflictiu. Però la sociabilització, la diversió, el compartir, la col•laboració, el treball en equip, la compenetració, l’increment de la coordinació i dels reflexes, l’observació, la interpretació, la resolució d’enigmes, l’estratègia, l’avaluació i optimització de recursos i un llarg etcètera arrosseguen a una immensa majoria.
Si tenim en compte el moment en que van començar a comercialitzar-se els primers videojocs, es fa força evident comprendre que la franja de consumidors es troba des dels 3 fins els 50 anys d’edat. És a dir, el target comercial que tenen és espectacular. No dubto que el títol oficial d’ “art” que han rebut fa poc els videojocs sigui perquè hi ha algun interessat en beneficiar-se econòmicament fins les celles. Tot i així, aquest títol feia temps que els pertanyia.
És difícil analitzar els videojocs sinó és des d’un punt de vista ociós. Però des del dia que vaig comprendre la magnitud que arriben a assolir algunes d’aquestes històries (Metal Gear Solid, Final Fantasy VII, God of War, Grand Theft Auto, Gran Turismo...) i la quantitat de gent implicada en aquests projectes (guionistes, dissenyadors gràfics, compositors, historiadors...) vaig decidir contribuir en la defensa dels videojocs com a quelcom més que “maquinetes infantiloides i arcaics mata marcians”.
En aquest video es poden veure els tres primers trailers del GTA IV. Tots ells van ser penjats amb comptegotes.
