9 de gener del 2022

Ús de la càmera a partir de Rothko

Els que hem estat a prop de les arts sempre hem tingut una atracció especial per l'obra de Mark Rothko, però perquè? 

Aquest artista arriba als Estats Units a la dècada dels vint del segle passat  i realitza un camí d'experimentació que culmina amb l'abstracció dels anys cinquanta, la tendència anomenada Expressionisme Abstracte, dins del grup de l'escola de Nova York. Però perquè ens agraden (suposo que a molta gent no amb tot el respecte) aquests camps rectangulars de colors lluminosos que semblen surar sobre la superfície del llenç? Jo no ho acabo de tenir clar, però sempre que he tingut una obra de Rotkho davant meu m'he quedat amb ganes d'estar més estona.

En principi l'autor sempre va cercar una mística en les seves obres que va donar pas que fos de difícil interpretació. Investigant aquesta mística, jo sí que valoro les harmonies, les combinacions de colors, el descobriment de colors a sota d'altres, les difuminacions, el ritmes d'aquestes formes repetides, la luminositat i la foscor...

I el merchandising de la seva obra tampoc ajuda. Pòsters, samarretes, mitjons, agendes, fundes d'ordinador...l'únic que aconsegueixen és allunyar-nos de l'obra original.

 





Arribats aquí, podem realitzar fotografies a partir de la sensibilitat de les formes de l'obra de Rothko? No es tracta de fotografiar Rothkos, sinó de viure processos creatius personals propis després de veure la seva obra. No és una idea només meva, perquè he trobat diferents exemples, a veure què us sembla la proposta.