Jan Vormann és un jove autor que ha treballat el projecte Dispatchwork, que consisteix en trobar espais urbans amb carències arquitectòniques. Normalment pel pas del temps. Vormann transforma la falta de materials d'aquests espais amb peces de lego. El resultat podria només ser atractiu, però a més, ens permet pensar sobre molts àmbits. Començant per les pròpies carències que a tots ens limiten.
Intervenció a Barcelona.
Intervenció a Quito.
Intervenció a Bocchignano.
Intervenció a Bocchignano.
Si voleu veure més obra de Jan Vormann cliqueu sobre el títol i s'obrirà la seva pàgina web. I si voleu compartir idees després de mirar els seus materials no dubteu de deixar comentaris.
Usamos cookies propias y de terceros para mostrar publicidad personalizada según su navegación. Si continua navegando consideramos que acepta el uso de cookies.
OK
Más información
23 de novembre del 2010
12 de novembre del 2010
William Kentridge
Aquesta setmana hem anat els alumnes de 4t. de l'ESO a l'exposició de Diego Mallo "Ojos que no ven - corazón que no siente", i em tingut el privilegi de poder dialogar amb obra original amb la presència de l'autor.
Parlant amb Diego sobre una de les seves obres d'animació, va sortir el nom de William Kentridge, aquest autor surafricà que amb animacions i teatre ha investigat molts camps visuals. Jo vaig descobrir a Kentridge a l'exposició que li va dedicar el Macba ja fa uns anys i em va encantar. A continuació us poso un exemple a veure què us sembla.
Si us va agradar l'exposició de Diego Mallo, podeu veure más obra a diegomallo.com us sorprendrà la quantitat de vessants d'aquest autor!
Parlant amb Diego sobre una de les seves obres d'animació, va sortir el nom de William Kentridge, aquest autor surafricà que amb animacions i teatre ha investigat molts camps visuals. Jo vaig descobrir a Kentridge a l'exposició que li va dedicar el Macba ja fa uns anys i em va encantar. A continuació us poso un exemple a veure què us sembla.
Si us va agradar l'exposició de Diego Mallo, podeu veure más obra a diegomallo.com us sorprendrà la quantitat de vessants d'aquest autor!
Etiquetes:
4t. de l'ESO,
Animació,
Autors,
Exposicions.
9 de novembre del 2010
"Ojos que no ven - corazón que no siente"
TPSBy són les sigles de la galeria d'art The Private Space By. Un espai que encara que privat té un porta de vidre groc que s'obre a tots els que vulgueu trobar artistes emergents amb propostes contemporànies.
Tocant Plaça de la Torre, aquest espai ens convida a descobrir l'obra de Diego Mallo amb l'exposició "Ojos que no ven - corazón que no siente". Truqueu i entreu.
Ens diuen a la nota de premsa que és un projecte multidisciplinari de Mallo a l'entorn d'uns personatges fràgils que ens parlen de la mirada o de la seva negació, el que fem quotidianament per a adornar-nos del que volem o no volem veure. L'autoengany.
Si aneu i no us deixa indiferents parlem-ne.
Voleu que anem a veure-la amb la classe?
Reconeixeu aquest logotip al carrer Mare de Déu de Gràcia?
Tocant Plaça de la Torre, aquest espai ens convida a descobrir l'obra de Diego Mallo amb l'exposició "Ojos que no ven - corazón que no siente". Truqueu i entreu.
Ens diuen a la nota de premsa que és un projecte multidisciplinari de Mallo a l'entorn d'uns personatges fràgils que ens parlen de la mirada o de la seva negació, el que fem quotidianament per a adornar-nos del que volem o no volem veure. L'autoengany.
Si aneu i no us deixa indiferents parlem-ne.
Voleu que anem a veure-la amb la classe?
Reconeixeu aquest logotip al carrer Mare de Déu de Gràcia?
2 de novembre del 2010
Esteu a punt per a la televisió? Exposició al Macba.
El proper dijous 4 de novembre, s'inaugura una nova exposició al Macba amb el títol: Esteu a punt per a la televisió?
Quan sembla que la televisió tal com l'hem coneguda s'acaba, ens preguntem si estem a punt per a més; una televisió que apareix dins l'espai del museu de la mà de programes creats per artistes, filòsofs i pel mitjà mateix amb l'objectiu d'investigar el potencial visual, discursiu i formal que emergeix quan es posen en relació tres llenguatges culturals tan diferents. Una televisió híbrida habitada per experiments que situen l'art contemporani i les idees a l'origen d'un nou espai públic, on no hi ha fórmules i el mitjà i l'espectador estan obligats a desaprendre allò que han après, a intercanviar posicions, a enganyar els sentits i defugir el destí de la dualitat emissor-receptor. Per això aquesta no és una exposició sobre la televisió, sinó un projecte realitzat des de la televisió mateixa per alimentar una imaginació diferent del nostre present cultural.
Kenneth Clark "Civilisation", 1969
Quan sembla que la televisió tal com l'hem coneguda s'acaba, ens preguntem si estem a punt per a més; una televisió que apareix dins l'espai del museu de la mà de programes creats per artistes, filòsofs i pel mitjà mateix amb l'objectiu d'investigar el potencial visual, discursiu i formal que emergeix quan es posen en relació tres llenguatges culturals tan diferents. Una televisió híbrida habitada per experiments que situen l'art contemporani i les idees a l'origen d'un nou espai públic, on no hi ha fórmules i el mitjà i l'espectador estan obligats a desaprendre allò que han après, a intercanviar posicions, a enganyar els sentits i defugir el destí de la dualitat emissor-receptor. Per això aquesta no és una exposició sobre la televisió, sinó un projecte realitzat des de la televisió mateixa per alimentar una imaginació diferent del nostre present cultural.
Kenneth Clark "Civilisation", 1969
Subscriure's a:
Missatges (Atom)