Superpixeeeel! Segona part.

Avui els alumnes de 2n de Batxillerat comencen els exàmens. Molts ànims i esforç! Superpíxel és amb vosaltres.

Manifest en defensa de la cultura i les arts

	El “Manifest en defensa de la cultura i les arts” ha estat promogut pel Gremi de Galeries d’Art de Catalunya i recolzat per vint-i-set institucions culturals catalanes i directors de museus i fundacions adherits a títol individual. Dirigit a les administracions públiques (principalment al govern central), espera convidar-les a la reflexió perquè esmenin les seves polítiques culturals i d’austeritat aplicades al món de la cultura i l’art,  les quals estan destruint la feina de tants i tants anys. L'adhesió al manifest es manté oberta a tota institució cultural de l'àmbit geogràfic de l'Estat. Manifest en defensa de la cultura i les arts Mitjançant aquest text ens dirigim a l’opinió pública i a les diferents institucions que regulen o condicionen la política cultural, sobretot a nivell estatal, però també autonòmic i local. Ho fem perquè considerem que és necessari i urgent replantejar la política i la legislació que afecta les arts i totes les branques de la cultura, incloses l’educació i la recerca científica. Entenem que l’actual crisi exigeix més que mai responsabilitat, mesura i bon criteri en les inversions en cultura, educació i recerca, però considerem que la política cultural ha d’evitar en qualsevol cas la destrucció d’un teixit social i cultural que ha costat molts anys de construir. Volem assenyalar com a especialment ineficaç i nociva la recent pujada de l’IVA al 21 per cent aplicada a les arts plàstiques, la música, el cinema i les arts escèniques. En primer lloc aquesta mesura se sustenta en una equivocada consideració de les arts com a mer espectacle. Això és especialment greu si tenim en compte que els espectacles esportius com el futbol gaudeixen d’un tracte fiscal privilegiat. En pocs mesos aquesta pujada de l’IVA ha començat ja a destruir allò que milers de persones han aconseguit construir amb esforç al llarg de molts anys. Considerem que la desproporció entre les quantitats que es podran recaptar després d’aquesta pujada i l’enormitat dels danys que aquesta haurà causat directament és tal que no té cap sentit, tret que el propòsit sigui aniquilar la cultura. Per això mateix hem de recordar que: Si es menysprea la cultura anem cap a un pensament únic i cap a la incapacitat per al diàleg i la cooperació. Si es destrueix la cultura estem condemnats a la barbàrie. Sense cultura no pot haver-hi llibertat, ja que no hi ha llibertat d’elecció sense coneixement i sense responsabilitat. Per això sense cultura no pot haver-hi democràcia, i en conseqüència tampoc pot funcionar amb plenitud l’economia. Si no es té cura de la cultura es produeix una ràpida decadència general de tota la societat. En resum: sense cultura no hi ha futur. Un país que negligeix i destrueix la cultura, l’educació i la recerca científica està destinat a la decadència en tots els àmbits i a la pobresa material i espiritual. És un país sense futur. Demanem que el govern espanyol rectifiqui la seva actual política cultural. En primer lloc i amb caràcter urgent demanem que s’anul·li la pujada de l’IVA al 21 per cent i que s’apliqui un IVA reduït a tot tipus de manifestacions artístiques i culturals. Sabem que fins i tot a curt termini aquesta pujada està sent ja molt nociva i que, si no es rectifica, causarà una cadena de fallides i tancaments de petites, mitjanes i grans empreses culturals i en pocs mesos ens pot privar fins i tot de les manifestacions que gaudeixen de major prestigi i èxit a nivell local i internacional. Corren perill de tancament o de degradació fins i tot prestigioses galeries, fires, centres i museus d’art, així com també festivals de música i d’arts escèniques que abans de la pujada de l’IVA no només eren viables, sinó fins i tot plenament reeixits. I que ara són inviables, donat que els seus preus ja no són competitius a nivell internacional. Que un festival musical de gran èxit com el Primavera Sound es plantegi abandonar Barcelona i traslladar-se a França i a Portugal a causa de l’IVA és un símptoma inequívoc i preocupant. La destrucció d’aquestes manifestacions artístiques i culturals és greu per si mateixa, però comporta a més una gran disminució d’ingressos en tots els sectors que fins ara s’havien beneficiat de l’atractiu turístic que la bona oferta cultural proporcionava. Per començar, tots els sectors vinculats al turisme cultural (restauració, turisme, hostaleria, viatges, transports, comerços…). L’efecte resultant de tot això serà una greu destrucció econòmica, una gran disminució dels beneficis i, en conseqüència, una recaptació d’impostos molt menor. Just el contrari del que aquesta mesura pretenia. Considerem que el govern espanyol ha de buscar altres vies per recaptar impostos, sense danyar l’economia productiva i sense destruir la classe mitjana, base de tota societat digna i de tota economia competitiva. Seria suficient amb gravar les operacions clarament especulatives i amb evitar l’endeutament excessiu de l’Estat i dels ciutadans a causa dels interessos bancaris. Volem recordar que a l’Estat no li faria falta augmentar les inversions en cultura si es decidís a fer una llei capaç de fomentar el mecenatge. El problema és que cada vegada que un responsable de Cultura del govern espanyol intenta dur a terme una Llei del Mecenatge comparable amb la dels països civilitzats més eficaços, un responsable d’Hisenda l’hi impedeix. Per això volem finalment recordar que la cultura és, a més, un excel·lent motor econòmic, que té una extraordinària capacitat per projectar una imatge positiva i atractiva d’un país o d’una ciutat, i que indirectament fomenta en gran mesura l’activitat econòmica en altres sectors, per exemple el turístic i el comercial. Pensin en allò que seria Barcelona sense Gaudí o Madrid sense el Museu del Prado. És un fet que ni les obres d’aquest arquitecte ni les col·leccions d’aquest museu haguessin estat possibles sense un generós mecenatge. Diuen que rectificar és de savis. Rectifiquin abans que sigui massa tard. Signen:   Gremi de Galeries d’Art de Catalunya (GGAC) Associació Art Barcelona (Abe) Associació Art Catalunya (AC) Associació de Galeries Independents de Catalunya (GIC) Consorcio de Galerías Españolas de Arte Contemporáneo Gremi d’Antiquaris de Catalunya Associació d’Artistes Visuals de Catalunya (AAVC) Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA / AICA-Catalonia) Associació Centre Museu de la Fotografia (ACMF) Associació Professional d'Il·lustradors de Catalunya (APIC) Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC) Col·legi de Doctors i Llicenciats en Belles Arts i Professors de Dibuix de Catalunya (COLBACAT) Foment de les Arts i el Disseny (FAD) The Photographer+s Company Xarxa d'Espais de Producció d'Arts Visuals de Catalunya (Xarxaprod) Arts Santa Mònica Centre d'Art La Panera Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) Fundació Foto Colectania Fundació Francisco Godia Fundació Privada Espai Guinovart Fundació Sorigué Fundació Tàpies Fundació Vila Casas Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) Museu del Modernisme Català Sergi Aguilar, artista i director de la Fundació Suñol Pere Almeda, director de la Fundació Palau Rosa Maria Malet, directora de la Fundació Joan Miró Vinyet Panyella, directora del Consorci del Patrimoni de Sitges Pepe Serra, director del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)

Superpíxeeeeeel !!!

Aquesta setmana els alumnes de 2n de batxillerat comencen les proves de la segona avaluació.
Ànims, amb les creacions alternatives de l'aula d'informàtica podreu superar-ho.
Superpíxel està amb vosaltres!

Perspectives isomètriques

A 4t de l'ESO, també fem perspectives isomètriques. I així ens ho explica la viquipèdia:

La projecció isomètrica és un mètode gràfic de representació, més específicament una projecció axonomètrica, cilíndrica, ortogonal. Constitueix una representació visual d'un objecte tridimensional en dues dimensions, en què els tres eixos ortogonals principals, en projectar-, formen angles de 120 º, i les dimensions paral·leles a aquests eixos es mesuren en una mateixa escala.
La isometria és una de les formes de projecció utilitzades en dibuix tècnic que té l'avantatge de permetre la representació a escala, i el desavantatge de no reflectir la disminució aparent de mida -proporcional a la distància- que percep l'ull humà.

Però si voleu saber més coses cliqueu aquí.

Mireia García

Maria Marrugat

Àlex Mykolishyn

Guillermo Cervera

Voleu saber què és la fotografia documental?

Guillermo Cervera és un fotògraf freelance,  amb més de 18 anys d'experiència en la documentació dels conflictes armats i els problemes socials de la premsa internacional. El seu treball l'ha portat des de la primera línia de Bòsnia el 1993,  a Líbia i al Caire, el 2011, i als campaments rebels al Txad, per fotografiar les guerres  a Caracas, Veneçuela i els Tigres de Tamil grup militant separatista durant el Sri Lanka Guerra Civil el 2008. Ha cobert els refugiats i els desplaçats interns a Darfur, el sorgiment del capitalisme a Cuba comunista, a més de la metamfetamina al sud de Washington, DC, les esglésies evangèliques nord-americanes i traficants d'armes europees.

Cervera ha treballat principalment en la regió Peshwar des de 2008. En l'actualitat la seva seu és a Kabul, Afganistan, on treballa en projectes a llarg termini no encastat en la vida quotidiana dels talibans, i la força econòmica del mercat d'armes occidentals. Les seves fotografies es publiquen regularment en Marie Claire, The Guardian, Paris Match, La Vanguardia, ABC i El Mundo, entre altres, i han estat exposades en galeries de Madrid i Barcelona.

Ara es pot veure treballs seus al Centre d'Imatge de la Virreina.

I si voleu veure obra seva ja, doncs aquí.

Bolígraf en 3D

Aquest video ha sigut trobat, una altra vegada, pel Magí Barneda, tutor de 1r d'ESO.
Gràcies Magí. Aquest bloc també és teu.

Peter Downsbrough

Més propostes per a treballar el color com a significat

Els alumnes de 1r de l'ESO ens proposen més maneres per a donar significat al color dins d'una imatge.

El retrat com a aproximació a la identitat

Els alumnes de 3r de l'ESO intenten saber com són. Descriuen als altres per a saber com són ells mateixos.
Els resultats poden semblar retrats tradicionals, però darrera hi ha un procés d'acceptació dels altres i després, una construcció del jo. Felicitats pels treballs.

Lucian Freud

Encara que ha portat el cognom del seu famós avi, a Lucian Freud  no li ha dificultat d'obrir-se pas en el camp de les arts de manera tant brillant al llarg del segle XX. I això que també ha investigat visualment les carències de l'ànima i del cos amb nombrossos retrats. Al 1986 acabava aquest Doble retrat.

En un text editat aquests dies per a la Fundació Thyssen de Madrid, Paloma Alarcó ens explica una anècdota del pintor que pot-ser és d'utilitat als alumnes de 3r de l'ESO, que ja porten un temps treballant la identitat del jo amb retrats dels companys i companyes i ara toca autoretratar-se:

/Desde muy joven, su obsesión por el cuerpo humano le llevó a hacer una original reinterpretación del género del retrato, "mi idea sobre el retrato -manifestaba- proviene de la insatisfacción que siento por los retratos que se parecen a la gente. Me gustaría que mis retratos fueran de personas y no como ellas"./

Lucian Freud va morir al 2011.

Visita a la Universitat d'Arqueologia

Resulta que si.
Ja existeix la especialitat universitària d'Arqueologia dins l'àmbit de la Universitat de Barcelona.
Els alumnes del batxillerat de Socials van visitar la Universitat i van rebre una classe teòrica sobre què és l'arqueologia i després van poder visitar els laboratoris i espais de treball.
La carrera consta de quatre anys amb la variant que es pot cursar també la carrera d'Història convalidant alguns crèdits i realitzant les dues carreres en sis anys.

Al llarg de la carrera el dibuix està present per a tractar diferents temes com la planimetria, reconstrucció i seccions.

Lectura i cultura

Dues propostes per a llegir articles vinculats a la cultura:

Il·lustrar per a enriquir el text

Ja hem comentat en altres entrades l'evolució meravellosa que està succeint al món de la il·lustració de llibres els dos últims anys.
Avui toca parlar del gran risc que és il·lustrar un clàssic de la literatura.

El risc ha caigut sobre el dibuixant Gabriel Pacheco alhora de treballar sobre, ni més ni menys que El libro de la selva de Kipling.

Encara no ha arribat abril, però desde el bloc començem a recomanar llibres.  I és que apostem per viure, llegir i escriure més enllà del Facebook.
El que no m'atreviré és a parlar aquí de lectures imprescindibles. Però El libro de la selva escrita al 1894, és una bona opció per a llegir un autor que treballa un text enorme ric en llenguatge i que al llarg del temps es manté atractiu a pesar de la versió animada de Disney.

Gabriel Pacheco és un il·lustrador que treballa a partir dels grissos, generant una atmòsfera personal, diferent a totes les versions que he vist d'aquest llibre.

Per últim, felicitar a l'editorial El sexto piso per l'esforç d'innovació en la il·lustració dels seus volums. I per entendre la il·lustració com unes imatges que enriqueixen un text i no un acompanyament paral·lel a la part escrita.

Richard Sennett a La Pedrera

Conferència de Richard Sennett el 8 de març a La Pedrera a les 19:30.
Autor entre altres llibres de El artesano.

2a edició del cicle de creació escènica 'Noves escenes, noves mirades'

Música, teatre, objectes, paraula... La interdisciplinareitat és la raó de ser del cicle d’arts escèniques "Noves mirades", que es perllongarà fins a finals de febrer. Aquesta setmana compareixen els Cabo San Roque, autors d’una proposta singular: un concert interpretat per una orquestra d’animals mecànics fets amb màquines d’escriure, motors d’impressora i mil i un objectes més. Els veureu recórrer, al so de la música, textos procedents de bestiaris de diferents èpoques. Un concert molt animal.

Programació i horaris aquí.