L'art entre la raó i l'emoció

El significat de l'art varia en el temps i l'espai. És evident que el concepte que ara en tenim difereix substancialment del que regia fa només unes dècades. Però, precisament per estar sotmès a aquests canvis, l'art continua essent una forma privilegiada d'anàlisi de la relació entre el ser humà i el seu entorn i un testimoni fidel de la història de l'home i les seves relacions essencials.

L'acadèmic Francesc Fontbona ens planteja una taula debat per a debatre les següents idees:

L'art en una societat avançada no és un ritus màgic, i per tant els artistes no són sacerdots de cap culte. No són oracles que parlen des d'un més enllà, ni tenen per què marcar-nos el camí a seguir als mortals no ungits. Són persones terrenals que saben fer coses que representen, sedueixen, inciten, agraden, engresquen altres persones. I les venen, com qualsevol altre professional. Si no semblés excessivament desmitificador podríem dir que els artistes són a fi de comptes professionals competents. Els que ho són, és clar. Estan entre la raó i l'emoció, però igual com ho està el practicant de qualsevol altra activitat humana, només que en la d'ells, en ser "innecesària" per a la subsitència de la societat, hi cerquen més emoció que en la tasca dels professionals més pràctics, als quals demanem en canvi les conseqüències utilitàries que ens han de resoldre els problemes quotidians.

Per a saber més del tema, taula debat al 29 de maig a les 19h. a la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi al Passeig d'Isabel II, Casa Llotja. Entrada lliure.

Obra de Jaume Plensa