Instal·lada en el cim del tossal de Santa
Catalina arran dels penya-segats, en un dels punts més avançats al mar de la
ciutat de Gijón, Elogio del horizonte
és l’obra més gran de les realitzades per l’escultor Eduardo Chillida a l’aire
lliure.
Per la seva posició i orientació aquesta
estructura acollidora col·loca l’ésser humà en la percepció dels límits, tant
dels terrestres com dels que marquen el punt de trobada o de separació entre el
cel i la mar.
També a Barcelona podem apropar-nos a l’obra
de Chillida Elogio del aguainstal·lada al Parc de la Creueta del Coll. Força alumnes de l'escola viuen aprop.
El diàleg entre la massa compacta i la
fluïdesa de l’aigua genera límits. Un eix imaginari entre un cos i l’altre.
Ara, la Fundació Miró ens proposa seguir
reflexionant al respecte amb la seva nova exposició Davant l’horitzó, on artistes
amb formats, i èpoques diverses ens plantegen una pregunta visual.
I vosaltres, què penseu quan sou davant
l’horitzó?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Espai per a comentaris.