A l'exposició del Centre de la imatge de Barcelona al Palau de la Virreina Sophie Calle ens proposa idees per a reflexionar sobre allò que veiem i també sobre el que no veiem.
Són dies per mi en que allò que no veig m'afecta. Dies també on no tinc clar el que veig als mitjans de comunicació. Per sintetitzar-ho d'alguna manera, dies de dubtes.
Quan reflexionem sense mirar, la imatge continua. Està ahí, en algún lloc del nostre cervell. Costa esborrar les imatges que construim.
Sophie Calle ens planteja un conjunt de peces com les de L'última imatge. Són còmodes de relacionar. Text i imatge. Amb fotografies ens explica les vivències de persones cegues que ens expliquen l'última imatge que recorden abans de quedar cegues. Peces que et fan revisionar la idea que tenim sobre el concepte de imatge. Obres que amplien aquesta idea i que t'apropen als que han perdut alguna cosa.
Encara sou a temps de veure aquesta magnífica exposició fins al 6 de maig.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Espai per a comentaris.