Hi ha elements del nostre entorn urbà que ens recorden el procés pictòric del pintor holandès Mondrian. Sorprèn perque el rebuig inicial que reb aquesta figura imprescindible de la història de l'art en diferents ambients és important, per exemple dins de classe.
Recordo ara l'exposició on es comparava Mondrian amb Kandinsky al centre d'exposicions insertat al Palau Macaya, ara desplaçat al flamant Caixa Fórum. Allà es podia veure l'evolució que aquests dos autors van iniciar cap a l'abstracció a la primera dècada del segle XX.
En el cas de Mondrian la connexió històrica que va provocar és molt interessant: Rietveld com a arquitecte i dissenyador dins de l'àmbit de Die Stilj, després la Bauhaus, el constructivisme, l'estil arquitectònic internacional o racionalista posterior, el minimalisme, el disseny d'entorns i objectes perpendiculars del nostre present...
Mondrian va creure que es podria canviar el món utilitzant com a mitjà l'art. I amb coherència la seva casa ho intentava demostrar. Pot-ser va canviar més coses de les que es va imaginar.
Tinc sort, al costat del col·legi una petita mostra ens recorda cada dia les obres de Mondrian.
I per acabar una mostra en video on Raquel Perallta ens vincula físicament el traç i el jazz, una connexió present a les obres de Mondrian. Gràcies Raquel. Afegir aquest video és un petit homenatge a dos professors de història dels que creuen que tots els camps del conneixement estan connectats (fins i tot amb Mille Davis): Rubén de La Rubia i Alberto Lamonja.
Per a saber més coses sobre el pintor Piet Mondrian, no dubteu de cercar a la xarxa, perque hi ha abundants informació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Espai per a comentaris.