Les tintes negres al còmic.

A classe em vist vinyetes de còmic on les tintes negres adquireixen un gran protagonisme, no tan sols com a element d'ambientació sinó també per a estructurar una pàgina.
Aquí tenim un exemple d'una gran sencillesa però d'una gran efectivitat de Robert.



Hi ha molts còmics on les tintes negres donen qualitat al dibuix. Jo us recomano una obra que admiro: És Sharaz-de de Sergio Toppi, editada a Mosquito al 2000. Tracta temes de Les mil i una nits. Especial per a aquells que es recreen en les textures infinites del dibuix amb tinta i en les vinyetes de formes impossibles.
En aquest petit article podeu deixar més suggerències!

Pàgines de còmic.

Aquests dies el grup de còmic de 2n de l'ESO no para d'acabar exercicis de còmic on intenten amb molta qualitat explicar-nos molts elements del llenguatge del còmic que normalment no ens fixem prou quan tenim un còmic a les mans: composició de pàgina, forma i significat de les vinyetes, estructura, les ombres...
És d'agraïr que en aquestes setmanes de treballs i exàmens mantinguin les ganes de presentar dibuixos ben acabats.

De moment dues mostres. La primera pàgina és d'Albert i treballa amb diferents formats de vinyeta, fins i tot anul·la en la 3 els seus límits per a potenciar un efecte de sorpresa. Les ombres i els reflexos són molt presents com si fossin dues històries paral·leles. En la última vinyeta els personatges es despedeixen i les seves ombres també però, casi tocant-se? Del misteri inicial a la aventura de la quotidianitat.



La segona pàgina ha quedat una mica tallada per dalt, formats de scaner!
És d'Adriana i ens regala un joc de construcció de pàgina excel·lent amb vinyetes que ja el seu format ens explica coses: petites i repetides per al lleu moviment d'obrir uns ulls, oval·lada per a l'accident d'una taça, i fins i tot amb la forma de fi. La mirada realitza un moviment de dreta a esquerra pasant d'aquestes dues columnes de vinyetes constantment generant una element del còmic anomenat ritme visual.



Espero que aquests dos exemples us convidin a veure més còmics i a descobrir i valorar els recursos visuals que poden aportar. Aviat, més exemples.
Què us semblen?

Mireia Marzal.

Mireia Marzal és una il·lustradora que construeix móns a partir d'uns ninots entranyables, té un nou blog que m'agradaria que el descobriu: mireiamarzal.wordpress.com. Que sapigueu que també contrueix ninots en volum però sols per a gent que estima el dibuix.

De tot el que dibuixa he escollit aquesta imatge. M'agrada per la sencillesa i la tendresa amb la que tracta el següent text:

Eustace

Amo a Eustace a pesar de que me lleva cuarenta años, es totalmente mudo y no tiene ningún diente. Me da igual que Eustace esté completamente calvo —excepto los pelos esos que se le ven entre los dedos de los pies—, que cuando ande se le note la joroba y a veces se caiga en medio de la acera. Si cree que tiene que emitir uno de esos cortos sonidos agudos suyos como silbando, o si se le da por mordisquear con su boca sin dientes en el sofá o irse a dormir al jardín, yo lo acepto todo como cosas bastante normales. Porque le amo.

A Eustace le amo porque es el único hombre del mundo al que no le importa que yo tenga tres piernas.

Tanith Lee.

Els colors.

Al món del color dins de l'educació visual i plàstica es pot arribar de diverses maneres. Als llibres de text ens dirigeixen cap a Newton i el seu prisma, la roda de colors, els colors primaris i secundaris, els colors càlids i freds... Em de seguir aquestes indicacions?
Influenciat per la lectura de Rancière, El maestro ignorante, he proposat als alumnes de 1r. de l'ESO que construissin coneixements sobre el color desde qualsevol posicionament, sense les explicacions pròpies d'aquest temari.
Sorprenenment la gran majoria han volgut explicar els colors primaris. Veig que sense que se'ls expliqui res la influència de la Teoria del color és important. Però algunes persones han anat per altres camins. Buf, menys mal.
Les seves propostes són a continuació, n'hi ha de gradacions tan interessants com la del volcà d'Ester, felicitats, o la del llistat d'objectes de la nostra quotidianitat o la capsa d'Elena sobre aspectes marins. O l'interessant capsa de Néstor, el vermell a la ciutat, el verd al Juràsic. Algunes, com l'estructura piramidal de Marc,tan simbòlica com els textos de Kandinsky al respecte.