Equip Rizoma

Relacions d'imatges

View more presentations from visual1jmb.

Espai jove La Fontana.

Un espai dedicat als joves on poder fer música, dibuixar, pintar, escriure, veure?
Sí, molt a prop de l'escola, l'Espai jove La Fontana, Gran de Gràcia 190, al costat del metro Fontana.
Entreu a la seva pàgina: http://lafontana.org/

Ah! i tallers de dibuix i pintura! Guiats pel Bigoti de Nietzsche!
facebook.com/elbigotidenietzsche

Perque...no sempre de futbol viu l'èsser humà!

Exposició de Perejaume a la Pedrera

A l'any 1993 un grup d'alumnes de l'escola entrava en contacte amb l'obra de Perejaume dins el projecte La Capsa Màgica, comisariada per l'Eulalia Bosch. Des d'aquells temps, he vist sempre en Perejaume com un treballador constant que qüestiona tots els elements que composen la mirada artística. A l'exposició inaugurada a la Pedrera segueix marcant aquesta tendència, i ens planteja una paradoxa:
“Hi ha lloc per a una obra més?
En fer obres no s'ha escatimat mai. Encara i així, en les últimes dècades la producció i reproducció de les obres han sigut tan abundants, que qui no trobi obres on vulgui que busqui és que ha cercat malament”.



La Pedrera va presentar l'exposició Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova, una retrospectiva del qui és l'artista convidat de la Fira Mediterrània. La mostra reuneix unes 200 obres dels últims 20 anys de la seva carrera, de les quals un 80% són inèdites. Segons el comissari, Martí Peran, tot l'imaginari artístic de Perejaume d'aquestes dues dècades "s'ha vehiculat textualment a través del poemari Pagèsiques -editada recentment- i visualment amb aquesta exposició"; una relació que ha definit d'"extrema i absoluta". Per a Perejaume (a la imatge davant de dues de les seves obres), la majoria de peces "fan referència a aquest món presocràtic que resisteix, que se situa fora de la imatge, a l'altra banda de la llum mediàtica". L'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3942234/20111025/perejaume-lexces.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Perejaume
http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=68&inst_id=15224
http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/idiomes/2/fitxers/cultura/pere_jaume/index.html

Més edició amb Gimp.

Ara els alumnes de 2n d'ESO B:

Editar amb Gimp

Noves imatges editades amb el programa Gimp realitzades per alumnes de 2n d'ESO A:

Per motius de pes en els arxius hi ha algunes imatges que han de sortir desvinculades de la presentació, però val la pena que estiguin en aquesta entrada:

Gonzalo Pujol

Albert Portas

Núria de Martí

Utilització de la història de l'art.

La utilització de les arts plàstiques per a promocionar projectes i objectes és un tema ampli que segur que requereix moltes entrades al blog. De moment, de com la música utilitza el món de la pintura.
Estic encantat de poder compartir amb vosaltres aquest divertit video on les obres d'Art de moltes èpoques cobren vida. Les imatges del passat són un interessant recurs per a reflexionar sobre les imatges del present, en aquest cas per a donar cos a un món musical vinculat a la xarxa d'internet. Crec que aquest grup de música ens donen una lliçò de veritable gaudiment de la història de l'Art amb el seu sentit de l'humor.

Qui vulgui que s'ho prengui com un joc, i em respongui l'ordre de les obres d'Art a les que el video fa referència.

Fractals de 3r.

Imatges realitzades per un 3r de l'ESO:

i per l'altre 3r.

Editar imatges.

Alexandra de 2n d'ESO està despegant. Ella com la resta de companys havien de transformar aquesta imatge penjada al blog. Alexandra en comptes d'una ha treballat tres propostes!Vosaltres mateixos podeu opinar sobre els resultats.

Exposició Volum

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta la primera exposició en què es mostren conjuntament obres de la Col·lecció de la Fundació "la Caixa" i la Col·lecció MACBA, fruit de l'acord de col·laboració entre la Fundació "la Caixa" i la Fundació MACBA.

La Col·lecció MACBA està concebuda com a eix vertebrador del programa del Museu. Fora de les lectures cronològiques i lineals, es proposen noves narracions que s'interrelacionen, a través del present, i connecten el passat amb el futur. Juntament amb els nuclis temàtics al voltant dels quals s'articula la Col·lecció (la crítica de la representació, el joc i el plaer, la crítica institucional i als mitjans de comunicació, l'experiència poètica, el llenguatge i la seva capacitat d'expressió, el teatre, el cinema, la dansa i les seves hibridacions com a llenguatges transformadors de l'art, etc.), s'inscriuen ara obres que incorporen el so i la veu humana com a materials de creació prioritaris.

Volum proposa una interpretació del pas del segle XX al XXI en termes de canvi de paradigma material, sensorial i programàtic de l'art. L'exposició posa en dubte els clixés que identifiquen els anys vuitanta amb la supremacia de la pintura i situa en el centre del canvi de segle la preeminència de l'escultura i la fotografia. Volum llegeix en el canvi de segle la consolidació del so i la mateixa veu de l'artista com a materials principals de la producció artística d'avui. Fent-se ressò de les innovacions formals i materials de les avantguardes històriques de la primeria del segle xx, la pràctica de l'art contemporani ha destronat l'ull com a sentit "rei" i ha reinstaurat l'oïda en un cos real i contingent. L'espectador recorporeïtzat ha adquirit una qualitat gairebé coreogràfica. La tridimensionalitat del volum euclidià (de la física clàssica) deixa pas al volum de sons i veus. Aquest canvi de matèria produeix canvis profunds en el sistema perceptiu i en el comportament: a partir de la convenció dominada pel que és visual passarem a narrar una història de l'art polisensorial.

Video amb Xaos.

Francesc Salvador de 3r d'ESO està treballant de valent. No s'ha comformat amb l'última proposta que vam penjar en el blog i ha realitzat amb el seu mètode un altre video on ha connectat el programa Xaos, amb el Camtasia Studio i el PowerPoint. El resultat està fenomenal. I l'actitud de no conformitat encara millor.

Joan Miró. L'escala de l'evasió.

Sempre que treballo a classe amb l'obra de Joan Miró escolto comentaris descalificant sense miraments les seves pintures. Els arguments més recorrents són: 1. Fa coses rares, alguns s'atreveixen a utilitzar la paraula abstracció amb un certa tremolor d'incertesa als seus llavis, 2. Això ho podria fer jo, i 3. Un nen ho fa millor.
Per les meves classes han passat molts alumnes i no hi ha hagut molta variació en els seus comentaris. No passa res, jo ja m'he acostumat i podria argumentar de diferents maneres el perqué d'aquests comentaris.
En el cas dels pares és pitjor, de vegades el confonen amb Picasso i Dalí.
Jo no tinc la missió de defensar un autor com Miró, doncs ja hi ha esforços arreu del món amb molts mitjans per a projectar la seva obra correctament. Si que crec que com molts autors del segle XX que han capgirat la forma de construir les imatges val la pena analitzar-ho a classe el millor que es pugui.
Ara hi ha una estupenda oportunitat de cremar prejudicis, de valorar imatges, de gaudir de processos culturals, d'aclarir idees amb l'exposició Joan Miró. L'escala de l'evasió.


L'exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern de Londres i per la Fundació Joan Miró de Barcelona. El primer lloc on s'ha presentat és a la Tate Modern de Londres, fins a l'11 de setembre; a partir del 14 d'octubre es podrà veure a la Fundació Joan Miró, i, des del maig de de 2012, viatjarà a la National Gallery of Art de Washington.

La mostra posa de manifest el compromís polític de l'artista al llarg de la seva vida. La seva catalanitat i els lligams que Miró manté amb la seva terra són inqüestionables; així ho demostren les obres que es podran veure a l'exposició, que van des dels paisatges de Mont-roig, com La masia (1921-1922) o la seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974), realitzada a partir d'eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie de Pintures salvatges (1934-1936) o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l'Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d'esclatar la Segona Guerra Mundial.

Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d'exili interior, mentre a l'estranger es guanyava una reputació com a representant de l'abstracció de postguerra. L'exposició mostra també obres clau d'aquesta època, entre les quals destaca el tríptic L'esperança del condemnat a mort (1974).