Aquests dies a classe hem vist imatges a l'entorn del concepte de figures impossibles, efectes òptics, imatges dobles, i anamorfosis (com les de Julien Beever). Però el que Cristina ens porta avui és el que s'anomena en món de les arts com a trope-l'œil, i que en castellà es pot traduir com a trampantojo.
Al llarg de la història de l'art hi ha molts exemples, però és en la pintura mural del carrer on actualment ha trobat més seguidors.
El Trompe-l'œil és una tècnica pictòrica que intenta enganyar la vista amb perspectives falsejades.
Obra de Marc Spijkerbosch Espero que us agradi el material.
Wandmalereien from filipj2000
Moltes gràcies Cristina.
M'agrada com vincules els termes visual i imatge.
ResponElimina¿El trompe-oeil diferencia els dos conceptes?
Gràcies.
Si, com altres processos el trope-oeil juga amb les distàncies que es provoquen entre imatge i visual. Veiem una cosa que no coincideix amb el procés tècnic (normalment una perspectiva deformada).
EliminaRecordeu que la política, el poder, la cultura... també utilitzen processos similars.