Aquest Nadal...

... teniu de tot a la ciutat per apropar-vos al món de l'art. Des del blog us recomanem:

Escultura, amb les exposicions d'Oteiza a La Pedrera,  i l'obra de Jaume Plensa a la galeria Senda.

Jorge Oteiza

Jaume Plensa

Pintura, amb les obres de la col·lecció Thyssen al Caixafòrum, l'exposició de Renoir a la Fundació Mapfre, i

Renoir

Rembrandt

Fotografia, amb Marianne Breslauer al MNAC i Joan Fontcuberta a la galeria Àngels Barceló.

Breslauer

Fontcuberta

ah! i l'exposició antològica d'Antoni Miralda al MACBA.

Miralda

De tot.

Sr. Von Lektor

La comissió de Biblioteca ha realitzat un concurs de dibuix per a cercar un personatge que representés la passió per la lectura. I mireu les guanyadores. Magnífiques!

Trang Pedrola

I un doble dibuix de la Clàudia Varela

El dibuix segons Eulàlia Bosch

"El dibuix és un instrument de la visió. És de ciències i de lletres. Entendre les relacions que hi ha en un objecte i transformar-les en una imatge on aquestes puguin ser llegides, és passar d'aquest moment de contemplació, d'aquest moment d'observació precisa que requereix tot pensament científic i traduir-lo a un sistema de relació visual que pren forma finalment d'un dibuix amb una artisticitat (si la paraula existeix) alta, perquè està sent una forma d'apropiació, per tant del coneixement, d'interiorització, d'alguna cosa que està fora i arriba dins d'una forma ordenada. Quan això passa així és quan jo puc utilitzar-lo com una paraula del vocabulari. Aprenc paraules si puc parlar sobre les coses, si puc dibuixar algunes coses tinc paraules molt ben treballades i elaborada. El vocabulari s'amplia, el món s'amplia i per tant el la meva possibilitat de coneixement és molt més àmplia. Les arts són una via d'accés al coneixement. "

Eduardo Chillida

Voleu comentar alguna cosa?

El proper divendres els alumnes de 3r de l'ESO veureu en directe les següents obres. Voleu comentar alguna cosa? Podeu començar un debat de idees, serà molt benvingut al nostre blog.

Una il·lustradora per descobrir

Avui acabem la setmana amb aquesta il·lustració que m'ha arribat via twitter. És un dibuix de Raquel Ramírez que ens pot ajudar a reflexionar a partir del títol Vemos luz. Que tingueu un gran pont!

Ok Go

Dedicat especialment pels que s'han d'animar d'alguna manera després de rebre notes trimestrals no gaire bones. I pels altres també!
Ja fa temps que vam descobrir en el blog a aquest grup de música amb el seu video ple d'efectes visuals fantàstics que ajudaven a reflexionar elements de imatge a les nostres classes. Ara tenen un nou video The one moment.  A més, tornem a recordar, com a homenatge a les i els alumnes de 3r de l'ESO el primer video que vam passar a classe del grup. No teniu ganes de provar coses en video?

Efraïm Rodríguez

Avui us mostrem una petita part de l'obra de l'autor Efraïm Rodríguez a veure què us sembla.

Fotografia a Berlín

Per a començar la setmana tenim una proposta documental del Diego Serra, exalumne de la nostra escola que ens envia un article i unes fotografies de Berlín. Gràcies Diego!

"Si per alguna cosa destaca Berlín, és per ser una de les ciutats referents a escala mundial en art de carrer. En aquesta ciutat han sorgit barris i zones on aquesta cultura ha envaït completament el seu disseny.

Un dels llocs més coneguts de la capital és el Berlín-Mitte, el nucli històric. En aquesta zona trobem el carrer Rosenthaler Strasse, on podem trobar el famós i cridaner carreró: Dead Chicken Alley. Un carreró que segurament no ho trobis per casualitat, ja que està una mica amagat.

El naixement d'aquest carreró es remunta a l'època de la caiguda del mur de Berlín. En aquest moment les ganes de llibertat i de trencar amb les normes van iniciar nombrosos moviments culturals totalment contraris al que s'establia. A causa que estava estrictament prohibit pintar a les muralles de la ciutat per reivindicar a través de l'art urbà, un grup de joves que es feien anomenar "Els Pollastres Morts" va comprar aquest carreró per poder expressar lliurement les seves idees i missatges.

Aquest lloc encara existeix gràcies a les nombroses donacions de voluntaris."

Julien Knez

Avui descobreixo a Julien Knez, que després de trobar fotografies antigues a París, les recupera en un format modern. Espero que us agradi i que tingueu un bon cap de setmana.

Antoni Miralda al Macba

A partir de la dècada dels 70 l'artista Antoni Miralda va experimentar amb tot tipus de materials una recerca visual desde la ciutat de Nova York. Un dels materials que desde llavors es repeteix a la seva obra són els aliments. Un element tan quotidià i tan interessant per a construir reflexions, que passen per l'artístic però que arriben amb molts camps humans.
Ara podeu visitar la seva sorprenent obra al Macba, i recomenem que no us perdeu el muntatge a la Capella dels Àngels, davant del propi museu.

"La seva etnologia gastronòmica li ha suposat un ampli reconeixement internacional. Des del 2000, Miralda s'ha centrat en el FoodCulturaMuseum, un arxiu de projectes múltiples basats en la recerca i la reflexió sobre la diversitat gastronòmica i el seu vincle amb les cultures del planeta. Amb seu a Miami i a Barcelona, explora i difon la cultura del menjar mitjançant audiovisuals, música, llibres, mobles, objectes i tota mena de documents."

Regal de velocitat

L'Amadeu Lorente de 3r de l'ESO B, ens regala aquest Mercedes Benz 300 SL !
El que es pot aconseguir amb un llapis! Gràcies Amadeu!

Book trailer de la novela "Los justos"

Rubén de la Rubia, professor de Història proposa unes lectures als seus alumnes de 1r de batxillerat per a complemetar visions de la Història. Per a potenciar el procès creatiu a partir de la lectura, també els proposa realitzar un book trailer sobre la lectura realitzada.

Èrica Fernández i Paula Tesi ens han regalat aquest video com a proposta, i els ha quedat tan bé, que tothom tindrà ganes de llegir aquesta obra de Albert Camus.
A més han contat amb l'ajuda de la Paula Bustos, Sofía Zaragoza, i el Diego Serra, exalumnes de l'escola però molt presents a les nostres classes. Gràcies a tots.

Foto guanyadora del Word Press Photo 2016

Esperança en una nova vida. Warren Richardson

A la 4ª planta nou plafó d'humanitats

Oteiza, aquí, ara.

La sala d'exposicions de la Pedrera ens dona l'oportunitat de veure l'obra d'Oteiza. Uns peces escultòriques basades en l'abstracció com a llenguatge. Potser per aquest fet algú pot perdre les ganes d'anar a veure l'exposició, però des del bloc intentarem aconseguir el contrari.

Des de principis del segle XX el llenguatge abstracte ha sigut un mitjà molt utilitzat pel món de l'art. A Espanya tindrà diferents moments significatius. Un d'ells serà la dècada dels cinquanta, on la Bienal de Venècia va donar l'oportunitat a molts artistes abstractes espanyols a tenir una veu que provenia d'un estat en silenci obligat.

És dins d'aquest context dels cinquanta on volem situar l'obra inicial que ens interessa de Jorge Oteiza, on es generen tot un desenvolupament intel·lectual sobre temes espirituals, transcendents, metafísics, filosòfics. I que aquests temes queden amagats en les formes del ferro o de pedres. Fem aturada en les reflexions sobre l'espai que les seves capses obertes mostren. En les relacions de nosaltres i el nostre entorn físic.

Val la pena destacar com tot aquest camí estètic es desenvoluparà en estudis de la cultura basca al llarg de tota la dècada dels seixanta. Tornarà Oteiza a l'escultura uns anys de la dècada dels setanta amb el laboratori de guixos.  Probablement sempre li va agradar més el món del laboratori, de l'estudi experimental,  que no el món de l'obra acabada.

Així ens han arribat fins avui maquetes, esquemes, textos, assajos, poesia... amb la mateixa quantitat o més que les seves peces escultòriques. Aquests retalls d'investigació són imprescindibles per a apropar-se a l'obra d'Oteiza.

I per últim, si aneu a l'exposició i sortiu satisfets, us recomanem anar fins Alzuza, Navarra i descobrir la Fundació Oteiza. Meravellosa.

 

Imatges al carrer

Paula Casas del 4t de l'ESO ens envia aquestes imatges trobades al barri del Besós, al carrer Selva del Mar. Gràcies

Bigdraw 2016

Paloma de Pouplana, alumna de 2n de Batxillerat, ens regala la següent proposta per aquest diumenge 30 d'octubre:

El Big Draw, La Festa del Dibuix és una jornada en què artistes, il·lustradors, arquitectes i dissenyadors, entre d’altres, tant de reconeguts com d’emergents, proposen divertits tallers per a tothom que vulgui experimentar, de manera lliure, espontània i gratuïta, en el món del dibuix.
Organitzat i impulsat pel Museu Picasso de Barcelona. Part de The Big Draw (conegut anteriorment com The Campaign for Drawing).
Fundat el 2000, The Big Draw és una organització benèfica orientada a l’educació artística, i que promou la lectura visual i el llenguatge universal del dibuix, com a eina per a l’aprenentatge, l´expressió i la creació.

Moltes gràcies Paloma!

Aquest cap de setmana... Saló del Manga!

Article realitzat per la Joana Juncà:


"El saló del Manga, com el podria definir? Realment no puc, només puc explicar la meva experiència de l’any passat, que fa que repeteixi aquest any i ho vulgui compartir.

Vam quedar amb uns amics de l’escola per anar-hi, jo no coneixia l’ambient, però no tenia res millor a fer aquell cap de setmana.

Els meus amics em van dir que havia de fer un ´´cosplay`` que es definiria com una disfressa d’un personatge d’un anime, jo vaig decidir de fer en Ruffy, de One Piece.

Va arribar el dia i ens vam posar a la cua (la qual sempre es súper llarga i es fa interminable) ens vam fer fotos amb unes quantes persones que ens agradava el seu cosplay, va ser divertit.

Una vegada a dintre del saló, em va semblar al·lucinant, ja que hi havia un munt de gent, les parades eren súper estrambòtiques i el primer que ens va venir a la cara era una noia repartint Tic-Tac.

Després vaig descobrir que hi havia activitats (com ara aprendre a fer Sushi) i hi havia gent explicant com feia el seu manga.

Nosaltres vam estar voltant, vam comprar pòsters, xapes...

Vam anar a dinar ramen (Plat típic japonés, que, deixeu-me dir, està boníssim) i la cua era molt real, vam trigar 30 minuts en agafar el nostre menjar! Així que us recomano de tot cor que aneu en hores no puntes al palau on esta dedicat al menjar.

Després vam tornar al palau on hi havia totes les activitats i vam veure gent que portava cartells de ´´Free Hugs`` i nosaltres volent innovar en vam fer un de ´´free besitos``el qual no va tenir molt èxit... però va ser molt divertit, va ser un dia genial."