La sala d'exposicions de la Pedrera ens dona l'oportunitat de veure l'obra d'Oteiza. Uns peces escultòriques basades en l'abstracció com a llenguatge. Potser per aquest fet algú pot perdre les ganes d'anar a veure l'exposició, però des del bloc intentarem aconseguir el contrari.
Des de principis del segle XX el llenguatge
abstracte ha sigut un mitjà molt utilitzat pel món de l'art. A Espanya tindrà
diferents moments significatius. Un d'ells serà la dècada dels cinquanta, on la
Bienal de Venècia va donar l'oportunitat a molts artistes abstractes espanyols
a tenir una veu que provenia d'un estat en silenci obligat.
És dins d'aquest context dels cinquanta on volem
situar l'obra inicial que ens interessa de Jorge Oteiza, on es generen tot un
desenvolupament intel·lectual sobre temes espirituals, transcendents,
metafísics, filosòfics. I que aquests temes queden amagats en les formes del ferro o de pedres. Fem aturada en les
reflexions sobre l'espai que les seves capses obertes mostren. En les relacions
de nosaltres i el nostre entorn físic.
Val la pena destacar com tot aquest camí
estètic es desenvoluparà en estudis de la cultura basca al llarg de tota la
dècada dels seixanta. Tornarà Oteiza a l'escultura uns anys de la dècada dels
setanta amb el laboratori de guixos.
Probablement sempre li va agradar més el món del laboratori, de l'estudi
experimental, que no el món de l'obra
acabada.
Així ens han arribat fins avui maquetes,
esquemes, textos, assajos, poesia... amb la mateixa quantitat o més que les
seves peces escultòriques. Aquests retalls d'investigació són imprescindibles
per a apropar-se a l'obra d'Oteiza.
I per últim, si aneu a l'exposició i sortiu
satisfets, us recomanem anar fins Alzuza, Navarra i descobrir la Fundació
Oteiza. Meravellosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Espai per a comentaris.