Ok Go

Dedicat especialment pels que s'han d'animar d'alguna manera després de rebre notes trimestrals no gaire bones. I pels altres també!
Ja fa temps que vam descobrir en el blog a aquest grup de música amb el seu video ple d'efectes visuals fantàstics que ajudaven a reflexionar elements de imatge a les nostres classes. Ara tenen un nou video The one moment.  A més, tornem a recordar, com a homenatge a les i els alumnes de 3r de l'ESO el primer video que vam passar a classe del grup. No teniu ganes de provar coses en video?

Efraïm Rodríguez

Avui us mostrem una petita part de l'obra de l'autor Efraïm Rodríguez a veure què us sembla.

Fotografia a Berlín

Per a començar la setmana tenim una proposta documental del Diego Serra, exalumne de la nostra escola que ens envia un article i unes fotografies de Berlín. Gràcies Diego!

"Si per alguna cosa destaca Berlín, és per ser una de les ciutats referents a escala mundial en art de carrer. En aquesta ciutat han sorgit barris i zones on aquesta cultura ha envaït completament el seu disseny.

Un dels llocs més coneguts de la capital és el Berlín-Mitte, el nucli històric. En aquesta zona trobem el carrer Rosenthaler Strasse, on podem trobar el famós i cridaner carreró: Dead Chicken Alley. Un carreró que segurament no ho trobis per casualitat, ja que està una mica amagat.

El naixement d'aquest carreró es remunta a l'època de la caiguda del mur de Berlín. En aquest moment les ganes de llibertat i de trencar amb les normes van iniciar nombrosos moviments culturals totalment contraris al que s'establia. A causa que estava estrictament prohibit pintar a les muralles de la ciutat per reivindicar a través de l'art urbà, un grup de joves que es feien anomenar "Els Pollastres Morts" va comprar aquest carreró per poder expressar lliurement les seves idees i missatges.

Aquest lloc encara existeix gràcies a les nombroses donacions de voluntaris."

Julien Knez

Avui descobreixo a Julien Knez, que després de trobar fotografies antigues a París, les recupera en un format modern. Espero que us agradi i que tingueu un bon cap de setmana.

Antoni Miralda al Macba

A partir de la dècada dels 70 l'artista Antoni Miralda va experimentar amb tot tipus de materials una recerca visual desde la ciutat de Nova York. Un dels materials que desde llavors es repeteix a la seva obra són els aliments. Un element tan quotidià i tan interessant per a construir reflexions, que passen per l'artístic però que arriben amb molts camps humans.
Ara podeu visitar la seva sorprenent obra al Macba, i recomenem que no us perdeu el muntatge a la Capella dels Àngels, davant del propi museu.

"La seva etnologia gastronòmica li ha suposat un ampli reconeixement internacional. Des del 2000, Miralda s'ha centrat en el FoodCulturaMuseum, un arxiu de projectes múltiples basats en la recerca i la reflexió sobre la diversitat gastronòmica i el seu vincle amb les cultures del planeta. Amb seu a Miami i a Barcelona, explora i difon la cultura del menjar mitjançant audiovisuals, música, llibres, mobles, objectes i tota mena de documents."

Regal de velocitat

L'Amadeu Lorente de 3r de l'ESO B, ens regala aquest Mercedes Benz 300 SL !
El que es pot aconseguir amb un llapis! Gràcies Amadeu!

Book trailer de la novela "Los justos"

Rubén de la Rubia, professor de Història proposa unes lectures als seus alumnes de 1r de batxillerat per a complemetar visions de la Història. Per a potenciar el procès creatiu a partir de la lectura, també els proposa realitzar un book trailer sobre la lectura realitzada.

Èrica Fernández i Paula Tesi ens han regalat aquest video com a proposta, i els ha quedat tan bé, que tothom tindrà ganes de llegir aquesta obra de Albert Camus.
A més han contat amb l'ajuda de la Paula Bustos, Sofía Zaragoza, i el Diego Serra, exalumnes de l'escola però molt presents a les nostres classes. Gràcies a tots.

Foto guanyadora del Word Press Photo 2016

Esperança en una nova vida. Warren Richardson

A la 4ª planta nou plafó d'humanitats

Oteiza, aquí, ara.

La sala d'exposicions de la Pedrera ens dona l'oportunitat de veure l'obra d'Oteiza. Uns peces escultòriques basades en l'abstracció com a llenguatge. Potser per aquest fet algú pot perdre les ganes d'anar a veure l'exposició, però des del bloc intentarem aconseguir el contrari.

Des de principis del segle XX el llenguatge abstracte ha sigut un mitjà molt utilitzat pel món de l'art. A Espanya tindrà diferents moments significatius. Un d'ells serà la dècada dels cinquanta, on la Bienal de Venècia va donar l'oportunitat a molts artistes abstractes espanyols a tenir una veu que provenia d'un estat en silenci obligat.

És dins d'aquest context dels cinquanta on volem situar l'obra inicial que ens interessa de Jorge Oteiza, on es generen tot un desenvolupament intel·lectual sobre temes espirituals, transcendents, metafísics, filosòfics. I que aquests temes queden amagats en les formes del ferro o de pedres. Fem aturada en les reflexions sobre l'espai que les seves capses obertes mostren. En les relacions de nosaltres i el nostre entorn físic.

Val la pena destacar com tot aquest camí estètic es desenvoluparà en estudis de la cultura basca al llarg de tota la dècada dels seixanta. Tornarà Oteiza a l'escultura uns anys de la dècada dels setanta amb el laboratori de guixos.  Probablement sempre li va agradar més el món del laboratori, de l'estudi experimental,  que no el món de l'obra acabada.

Així ens han arribat fins avui maquetes, esquemes, textos, assajos, poesia... amb la mateixa quantitat o més que les seves peces escultòriques. Aquests retalls d'investigació són imprescindibles per a apropar-se a l'obra d'Oteiza.

I per últim, si aneu a l'exposició i sortiu satisfets, us recomanem anar fins Alzuza, Navarra i descobrir la Fundació Oteiza. Meravellosa.