A la secundària seria molt difícil construir exercicis de dansa sense provocar situacions compromesses. La societat tampoc la defensa gaire, ni amb públic, ni amb propostes expositives. Sorprenentment a Barcelona últimament hem pogut veure la unió de tres entitats com són el Macba, La Fundació Tàpies i el Mercat de les Flors per a projectar la figura del ballarí experimental Xavier Le Roy. Una situació culturalment sorprenent.
Però és fantàstic quan una alumna defensa la dansa com a art en un dibuix, com fa Alba Moreira de 3r de l'ESO. On hi ha dibuix hi ha esperança.
Hola Alba!
ResponEliminaSóc una ex-alumna d'en Jordi, i feia mesos que volia mirar aquesta llàmina. Per fí tinc el moment¡
M'ha sorprès la habilitat que has tingut en crear una mirada-de la dansa, del teatre- la mirada és com amagada, i subtil, però les ales són gegants, i és que ballar dóna aixó...ales immenses.
Trobo que és molt interessant la manera en que es creuen les cames, i com desenboquen en altres cames...sembla un símbol...vas pensar-hi en alguna cosa concreta?
Finalment, el pati de butaques, que és vist des de nosaltres (com si fóssim adalt l'escenari) em suggereix una porta ben petita per aquelles ales, la porta per la que ha pogut passejar-se la dansa...
Positivament, crec que molts ballarins, coreògrafs i gent del món de la dansa estàn canviant això :)
Et deixo amb un video...a veure que et sembla (dansa escapant :)
https://www.youtube.com/watch?v=UTrACEmu130
Saluti¡
irene