Josep Sou i la poesia visual.

La poesia visual va més enllà del llenguatge convencional. Pot-ser aquest el motiu per a les moltes dificultats de difusió dels i de les artistes que intenten treballar amb aquest tipus de poesia.
Eduard Escoffet al catàleg El vers i la mirada sobre l'artista d'Alcoi Josep Sou ens introdueix en el procés històric de la poesia visual i ens diu que:
"Històricament, crec que no podem parlar en sentit estricte de poesia visual fins a l'aparició de la poesia concreta, als anys 50, o fins i tot posteriorment, als anys 60. Obres com les del grup Noigrandes (Brasil), Carlo Belloli (Itàlia) o Franz Mon (Alemanya) marquen el veritable inici de la poesia visual en tota la seva dimensió."
També ens explica Escoffet un punt d'inflexió que tard o d'hora haurem d'aprofondir una mica més:
"L'exposició Poesia visual catalana, organitzada al 1999 per C. A. Santa Mònica (Barcelona) i comissariada per J.M. Calleja i Xavier Canals, marca crec un punt important en la història de la poesia visual"
En aquesta exposició ja hi era Josep Sou.
M'agrada que puguem aportar al blog nous noms, grups i tendències per a no quedar-nos estàtics amb discursos massa convencionals. I una manera per a aconseguir-ho és amb la figura de Josep Pou.
"Josep Sou inicia els seu camí en la poesia visual a finals dels vuitanta. (...) Hi ha dos elements en l'obra de Sou que el singularitzen, que són el treball en sèries i la depuració de la llengua."
Un exemple d'aquesta síntesi de la paraula la trobem per exemple en el seu llibre Ma non troppo:

La brisa.

Commoció que guanya d'esglais

la nostàlgia dels dies que han d'arribar

encara.

Aquí teniu una petita mostra de l'obra d'aquest autor.

Josep sou

View more presentations from visual1jmb.

Agraeixo a Miquel Sou, el seu fill, els materials editats del seu pare.