Ja fa uns dies que vaig penjar a la classe un
dibuix de l'alumna Trang Pedrola de 3r de l'ESO B. És un dels exercicis que
realitzem per a tractar el tema de la identitat i de la construcció del jo. L'esforç
de veure i representar als altres per a entendre com som nosaltres.
En aquest curt espai de temps han passat per
la classe molts alumnes i professors. I
s'ha provocat una expectació davant el dibuix. La gent s'apropa immediatament,
quan a més el dibuix és a una de les cantonades de l'aula. Però quina és la causa d'aquesta atracció en alumnes i professors? Tothom contesta
el mateix, el cabell. Alguns parlen de la dificultat de la tècnica, i és que està molt bé executat. Altres de l'elecció
de la model, Iraida; altres de l'agradabilitat dels colors...el fet és que tothom para
i dedica uns segons del seu temps a contemplar-ho. Les imatges ens atrauen.
Aquesta situació m'ha fet retornar a las meves lectures d'un dels historiadors de l'art més creatius dels segle XX, Aby Warburg. Ell, ens explica que al llarg de la història hi ha un fil conductor de les formes que es repeteix en el subconscient de les generacions anteriors a la nostra.
Un dels seus estudis d'estètica tenia com a punt principal un personatge d'una pintura de Ghirlandaio que es desplaça amb formes ondulants. És la figura més dinàmica de l'obra.
Amb dificultats trobem formes similars en altres
èpoques. Però Warburg ho va fer en segles i cultures diverses. Les relacions que va establir són molt interessants.
Alguns autors han establert relacions d'aquesta figura per les formes,
pel caminar suau, pel moviment, en una nimfa.
L'ondulació de les formes potser, és un tema psicològic recurrent alhora de
construir imatges.
M'agrada pensar que el dibuix de la Trang ha tornat
a generar una atracció estètica a l'entorn de l'ondulació, m'ha tornat a la
figura de Warburg i m'ha fet reflexionar de com funcionen les imatges.
Gràcies a l'alumna Trang pels seus esforços constants.
A Matías Zarlenga, sociòleg, company d'aventures pedagògiques.
A Rubén de la Rubia, historiador, per les estimulacions culturals.
Gràcies a l'alumna Trang pels seus esforços constants.
A Matías Zarlenga, sociòleg, company d'aventures pedagògiques.
A Rubén de la Rubia, historiador, per les estimulacions culturals.
Les formes del cabell m'han fet pensar en la dona davant el mirall de Tiziano, és una comparació molt important! Felicitats a l'autora i gràcies Jordi per les teves reflexions sobre les formes ondulants que m'han fet donar-li voltes al tema.
ResponEliminaLa veritat és que al llarg del s. XVI hi ha molts exemples de cortesanes davant de miralls, i en totes aquestes obres el cabell prenia un paper important, afavoria la sensualitat de les obres. Tiziano va tenir uns quans encàrrecs d'aquest tipus. I ho entenc, tenia molt d'èxit amb aquestes peces.
EliminaEl protagonisme del cabell es pot trobar en el llibre d'una magnífica professora meva a l'universitat, Erika Bornay, anomenat "La cabellera femenina" en la ed. Catedra.
I es pot complementar amb un altre llibre de la mateixa autora: "Las hijas de Lilith". Fantàstic.
Jordi, he tingut el privilegi de tenir moltes vegades l'Erika a casa els meus pares i tenir accés als seus llibres des de ben petita. Sí, són fantàstics.
EliminaLlavors segur que tens records meravellosos d'aquells moments.
Elimina¿será verdad que si tiramos del pelo resurge el grito escondido de la historia de la humanidad?
ResponEliminaRubén
De lo que nos atrae podriamos estirar como de un ovillo, un hilo cultural, que nos sacara del laberinto en el que vivimos.
EliminaCrec que a part del cabell, que a quedat bastant realista, el fons tambe ajuda a capta l'atenció de la gent.
ResponEliminaSí, el fons també fa captar l'atenció. M'ha agradat la tècnica que ha utilitzat per fer que parts del cabell brillin, queda molt real. També m'agrada com li ha quedat la cara, només veure el nas de lluny ja vaig saber que es tractava d'un retrat de la Iraida.
ResponElimina