Guillermo Frontera és conegut al blog perque va començar a proposar entrades sobre pel·lícules d'animació. I a mi em va convèncer. De fet n'hi ha dues entrades fetes per ell l'any passat.
Guillermo és un noi que no li val al prejudici de que hi ha persones que "serveixen pel dibuix" i d'altres que no. La realitat és que porta tot el curs lluitant per superar-se d'exercici en exercici. No sempre li surten bé, però no llença la tovallola. Aquesta actitud està per sobre de qualsevol matèria i és la que de veritat li farà arribar allà on vulgui.
Per a acabar el seu projecte Sirenes, en el que treballem amb diferents exercicis com és tractat un mite per diferens mitjans de comunicació al llarg de la història i com el trasllada la publicitat al món de les models, i per tant al món de les dones, Guillermo ha realitzat una proposta amb animació. Espero que us agradi.
26 d’abril del 2011
14 d’abril del 2011
Hangar.
Últimament els alumnes de 4t. de l'ESO están descobrint que la seva ciutat és un espai on hi ha una diversitat de propostes i posicionaments respecte a allò que entenem com a art. Una d'aquestes propostes és Hangar. Hangar és un centre de producció i recerca d’arts visuals situat a Poblenou, Barcelona.
Les propostes que realitzen són molt àmplies: foros de debat, espais per a artistes, beques, col·laboracions amb el Macba i amb altres instituciones internacionals, cursos,...
El fet de tenir tallers per a artistes o col·lectius que ocasionalment necessiten un taller per desenvolupar un projecte o un encàrrec específic, artistes en vies de professionalització que els cal un taller durant un màxim de 2 anys, o artistes que s’instal·len temporalment a Barcelona,li donen un caràcter particular.
Un exemple és el cas d'en Jordi Ferreiro, del qual ja havíem parlat per les seves col·laboracions didàctiques al Macba. La implicació que té el Jordi Ferreiro per a que la cultura artística arribi als nens influeix en els seus materials, convertint-los en eines de relfexió.
A la pàgina d' Hangar podeu visualitzar part de les seves obres i també d'altres joves artistes. Si passeu pel Macba i el Jordi Ferreiro ha muntat una activitat, no ho dubteu, apunteu-vos.
Print. Little homages. Action workshop. 2009
Drawing the space. Acció a La Panera (Lleida). 2009.
Absolute depression. Instal·lació. 2009.
Les propostes que realitzen són molt àmplies: foros de debat, espais per a artistes, beques, col·laboracions amb el Macba i amb altres instituciones internacionals, cursos,...
El fet de tenir tallers per a artistes o col·lectius que ocasionalment necessiten un taller per desenvolupar un projecte o un encàrrec específic, artistes en vies de professionalització que els cal un taller durant un màxim de 2 anys, o artistes que s’instal·len temporalment a Barcelona,li donen un caràcter particular.
Un exemple és el cas d'en Jordi Ferreiro, del qual ja havíem parlat per les seves col·laboracions didàctiques al Macba. La implicació que té el Jordi Ferreiro per a que la cultura artística arribi als nens influeix en els seus materials, convertint-los en eines de relfexió.
A la pàgina d' Hangar podeu visualitzar part de les seves obres i també d'altres joves artistes. Si passeu pel Macba i el Jordi Ferreiro ha muntat una activitat, no ho dubteu, apunteu-vos.
Print. Little homages. Action workshop. 2009
Drawing the space. Acció a La Panera (Lleida). 2009.
Absolute depression. Instal·lació. 2009.
12 d’abril del 2011
OjodePez
Alguns dels materials que treballem a classe parteixen de les imatges que trobo a la revista OjodePez.
OjodePez és una revista de fotografia de la que els seus responsables aconssegueixen treure a la llum quatre números a l'any. Desde el primer número han intentat tocar aquells temes dels quals se han perdut la seva visualitat per motius diversos. L'editorial en el seu primer número defensava la seva causa de la següent manera:
"Desde nuestro punto de vista, los mecanismos desplegados por la cultura de masas simplifican la posibilidad de reflexión personal, lo que provoca que se devalúe la capacidad crítica del individuo frente al grupo, a menudo adiestrado para asimilar la información tal y como le sea servida. Así, el bien cultural ha pasado a ser una mercancía unidireccional impuesta desde los medios, que difunden sistemáticamente los estereotipos que les interesan para crear una opinión pública a medida."
En el nou número de la revista, el tema escollit és Cuando éramos jóvenes. Podem veure els treballs de vint joves fotògrafs seleccionats per el fotodeditor Bruno Ceschel, qui ha volgut mostrar en imatges les inquietuts fotogràfiques de nous talents per a apropar-se a la idea de juventut.
Els treballs dels fotògrafs que mostren les seves obres parteixen moltes vegades de la fotografia documental, però la revista no es queda només ahí. Alguns del treballs són donats pels propis autors:
"Los fotógrafos implicados en este proyecto donan sus trabajos al comprobar que no podrán ser editados en ningún otro medio de este país ( bien por el tema que tratan, por las ampollas que podrían levantar o porque simplemente no están de moda)."
A més, aquesta revista és un focus d'activitat:
"OjodePez Photo Meeting Barcelona es un encuentro internacional de fotógrafos organizado por La Fábrica y La Virreina Centre de la Imatge que nace en torno a la revista de fotografía documental OjodePez fundada en 2004 por Frank Kalero.
La Revista OjodePez crece y se convierte en un punto de encuentro, con una cita anual que arranca este año en Barcelona, ciudad en la que nació la revista y en la que existe una fortísima tradición documental.
El Palau de La Virreina, Centre de la Imatge, situado en La Rambla 99 de Barcelona, ha acogido OjodePez Photo Meeting Barcelona durante los días 15,16 y 17 de julio de 2010.
La Virreina es un espacio dedicado a la difusión del arte contemporáneo que se convierte en plataforma para analizar la emergencia de las políticas culturales desde una perspectiva crítica.
El Palau de La Virreina es un edificio emblemático del casco histórico de Barcelona que cuenta con distintas salas y espacios al aire libre como el patio y la terraza, donde se celebrarán las diferentes actividades programadas para el Meeting."
OjodePez és una revista de fotografia de la que els seus responsables aconssegueixen treure a la llum quatre números a l'any. Desde el primer número han intentat tocar aquells temes dels quals se han perdut la seva visualitat per motius diversos. L'editorial en el seu primer número defensava la seva causa de la següent manera:
"Desde nuestro punto de vista, los mecanismos desplegados por la cultura de masas simplifican la posibilidad de reflexión personal, lo que provoca que se devalúe la capacidad crítica del individuo frente al grupo, a menudo adiestrado para asimilar la información tal y como le sea servida. Así, el bien cultural ha pasado a ser una mercancía unidireccional impuesta desde los medios, que difunden sistemáticamente los estereotipos que les interesan para crear una opinión pública a medida."
En el nou número de la revista, el tema escollit és Cuando éramos jóvenes. Podem veure els treballs de vint joves fotògrafs seleccionats per el fotodeditor Bruno Ceschel, qui ha volgut mostrar en imatges les inquietuts fotogràfiques de nous talents per a apropar-se a la idea de juventut.
Els treballs dels fotògrafs que mostren les seves obres parteixen moltes vegades de la fotografia documental, però la revista no es queda només ahí. Alguns del treballs són donats pels propis autors:
"Los fotógrafos implicados en este proyecto donan sus trabajos al comprobar que no podrán ser editados en ningún otro medio de este país ( bien por el tema que tratan, por las ampollas que podrían levantar o porque simplemente no están de moda)."
A més, aquesta revista és un focus d'activitat:
"OjodePez Photo Meeting Barcelona es un encuentro internacional de fotógrafos organizado por La Fábrica y La Virreina Centre de la Imatge que nace en torno a la revista de fotografía documental OjodePez fundada en 2004 por Frank Kalero.
La Revista OjodePez crece y se convierte en un punto de encuentro, con una cita anual que arranca este año en Barcelona, ciudad en la que nació la revista y en la que existe una fortísima tradición documental.
El Palau de La Virreina, Centre de la Imatge, situado en La Rambla 99 de Barcelona, ha acogido OjodePez Photo Meeting Barcelona durante los días 15,16 y 17 de julio de 2010.
La Virreina es un espacio dedicado a la difusión del arte contemporáneo que se convierte en plataforma para analizar la emergencia de las políticas culturales desde una perspectiva crítica.
El Palau de La Virreina es un edificio emblemático del casco histórico de Barcelona que cuenta con distintas salas y espacios al aire libre como el patio y la terraza, donde se celebrarán las diferentes actividades programadas para el Meeting."
11 d’abril del 2011
El Almazen.
Fa anys que conec a Macarena González i sempre m'ha sorprés la seva capacitat de generar projectes que poden provocar escepticisme al més optimista. Desde fa més de deu anys Macarena estructura amb un grup de companys la proposta El Almazen que neix arrel d'aquella magnífica instal.lació que va tenir al Raval de Barcelona com a protagonista: La Ciutat de les Paraules.
Tenim la sort de conservar a la ciutat algun d'aquells moments com la pintura mural dels gats d'Arnal Ballester al carrer Xuclà.
L´Associació Cultural La Ciutat de Les Paraules neix en l´any 1999 a partir del projecte que, amb el mateix nom i durant les primaveres de 1998 i 2000 va convertir el Raval en un poema visual transitable, creat per artistes i veïns.
Almazen és la seva seu, una plataforma professional d´experimentació, investigació, creació i difusió de les arts contemporànies on les arts i la vida quotidiana interactuen creant eines de cohesió social amb l´entorn.
Entreu a la pàgina de El Almazen, descobriu altres mons creatius i altres barris.
Tenim la sort de conservar a la ciutat algun d'aquells moments com la pintura mural dels gats d'Arnal Ballester al carrer Xuclà.
L´Associació Cultural La Ciutat de Les Paraules neix en l´any 1999 a partir del projecte que, amb el mateix nom i durant les primaveres de 1998 i 2000 va convertir el Raval en un poema visual transitable, creat per artistes i veïns.
Almazen és la seva seu, una plataforma professional d´experimentació, investigació, creació i difusió de les arts contemporànies on les arts i la vida quotidiana interactuen creant eines de cohesió social amb l´entorn.
Entreu a la pàgina de El Almazen, descobriu altres mons creatius i altres barris.
8 d’abril del 2011
Mariano Herrera.
Alumnes de 4t de l'ESO, Míriam Ron (que realitza a l'escola un projecte d'investigació per al màster Cultura visual i Educació), i jo, ahir vam descobrir l'obra fotogràfica de Mariano Herrera a la galeria The Privat Space. Desde aquí volem agraïr a la galeria de nou la seva invitació.
Les reflexions amb les que ens va rebre Mariano al començament de la xerrada ens van donar noves claus per a apropar-nos al seu treball.
Els personatges que retrata ens parlen amb el seu cos de l'espai. D'un espai que tan turístic com són Les Rambles de Barcelona, no el coneixem del tot perque es reinventa a cada moment. No el podem abarcar, i els petits fragments que el composen ens queden com a poses de persones triades per a que amb una sola obturació ens expliquin què són ells.
A més, vam estar pensant en temes a l'entorn de la fotografia, com són el de la teatralitat d'una escena, la mirada, tant del retratat com del fotògraf, les mides per a exposar una fotografia...
Alguns d'aquests moments van derivar cap a la revista Ojo de Pez. Més endavant escriuré una entrada sobre aquesta revista, mentrastant us recomano visualitzar una mica la feina d'aquest projecte.
Si voleu saber més coses del fotògraf Mariano Herrera, aquí teniu l'enllaç:
Mariano Herrera
Les reflexions amb les que ens va rebre Mariano al començament de la xerrada ens van donar noves claus per a apropar-nos al seu treball.
Els personatges que retrata ens parlen amb el seu cos de l'espai. D'un espai que tan turístic com són Les Rambles de Barcelona, no el coneixem del tot perque es reinventa a cada moment. No el podem abarcar, i els petits fragments que el composen ens queden com a poses de persones triades per a que amb una sola obturació ens expliquin què són ells.
A més, vam estar pensant en temes a l'entorn de la fotografia, com són el de la teatralitat d'una escena, la mirada, tant del retratat com del fotògraf, les mides per a exposar una fotografia...
Alguns d'aquests moments van derivar cap a la revista Ojo de Pez. Més endavant escriuré una entrada sobre aquesta revista, mentrastant us recomano visualitzar una mica la feina d'aquest projecte.
Si voleu saber més coses del fotògraf Mariano Herrera, aquí teniu l'enllaç:
Mariano Herrera
7 d’abril del 2011
El fotomuntatge.
Analitzar la següent imatge:
Invasion, 2008 , Martha Rosler
Martha Rosler amb una llarga trajectòria artística, exposa aquests dies un material sobre la carència de l'habitatge a la ciutat, a la Virreina, centre de la imatge.
Invasion, 2008 , Martha Rosler
Martha Rosler amb una llarga trajectòria artística, exposa aquests dies un material sobre la carència de l'habitatge a la ciutat, a la Virreina, centre de la imatge.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)