Flic Barcelona 3a edició del festival de literatures i arts infantil i juvenil

Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. CCCB:

El Flic Barcelona us proposa una matinal al mes de febrer per passar-vos-ho bé amb la literatura. En aquesta tercera edició us oferim un programa dedicat als germans Grimm.  Tindrem tallers d’il·lustració i animació, així com la mostra del Flic Creació.
Veniu a gaudir d’una activitat participativa i literària.

3 febrer 2013

Horari d’11:00 a 14:00 h

Entrada lliure

Per a més informació podeu consultar les pàgines de Tantàgora i de Flic.

Cristina Núñez en Hangar

 Alguns alumnes i jo mateix vam descobrir a la fotògrafa Cristina Núñez a la galeria The Private Space. Desde el primer moment el seu material ens va encantar. Ens va mostrar com amb la fotografia ens podem posicionar amb un pensament crític. Ara teniu una altra oportuninat d'arribar a l'obra de Cristina Núñez:

THE SELF-PORTRAIT EXPERIENCE®

 

El taller de autorretrato de Cristina Nuñez
Por primera vez en Hangar.org, Barcelona

Presentación: 14 de febrero de 18h a 20h

Taller: 9 y 10 de marzo

El taller del 9 y 10 de marzo, en colaboración con Hangar es una introducción al método de Cristina Nuñez  y consiste en una serie de sesiones individuales de autorretrato y en el trabajo de grupo sobre la percepción de las imágenes con criterios artísticos específicos.

El taller está dirigido a todos aquellos que deseen estimular su proceso creativo, iniciar o profundizar el diálogo interior y convertir sus emociones en obras de arte. No es necesario tener experiencia en fotografía. 

Aquesta entrada és com un ou Kinder: podeu arribar a l'obra de Cristina Núñez, a l'espai de creació Hangar, i a la multigaleria The Private Space. 

Stop-motion amb samarretes

Una vegada més Santi Ferreres de 4t d'ESO descobreix un material per a compartir aquí en el blog.
Quan ho he vist he pensat en la idea de la creativitat:
Sí que costa començar un nou exercici. Molts alumnes em diuen -no sé què fer. I la creativitat (que tots tenim) consisteix en superar aquestes adversitats. Si practiquem el fet d'enfrontar-nos al no sé què fer sovint, arriba un moment en que s'adquireix un hàbit de resol·lució.
En el video hi ha una mostra d'aquest hàbit, i ens expliquen que el sentit de l'humor ajuda.
Gràcies una vegada més Santi.

Conferència sobre el saber

 

El 28 de gener a les 19.30 h...

 

«EL SABER»  

Peter Burke, catedràtic emèrit d’Història cultural de la Universitat de Cambridge. Presenta: Josep Maria Muñoz, historiador i director de L’Avenç.

Dins el cicle de conferències En Comú al CCCB.

Exercicis oberts

A 4t d'ESO el professor de Llengua Castellana, Enric García tracta a Becquer i el romanticisme. Normalment, com a tantes escoles els alumnes s'enfronten a les lectures de les Rimas y Leyendas amb poca predisposició.
Ja fa uns quants anys que em trobat una metodologia que passa per a treballar junts i contruir un espai de reflexió entorn el concepte de romanticisme i convertir les lectures obligatòries en un nexe amb la nostra contemporaneitat.
Després de diferents exercicis les i els alumnes arriben a la fabricació d'una idea que els apropa als elements principals que van donar pas a l'estètica romàntica.
Els resultats s'adeqüen a les característiques de cada alumne, de tal manera, que la diversificació de resultats és àmplia i obre nous camps de reflexió a classe. Són el que anomenen exercicis oberts. No estàn ni bé ni malament, però disparen noves preguntes.

Santi Ferreres ens sorprén amb l'utilització d'un pastís com a eina d'expressió.

I María Marrugat amb una petita instal·lació amb aires burtians.

Cecilia Parellada ens ha regalat un exercici d'empatia, on, amb uns quants estímuls ens trasllada a la intimitat d'un personatge del segle XIX.

Nathan Sawaya

Aquests dies diferents mitjans de comunicació ens parlen de Nathan Sawaya i les seves peces realitzades amb bricks de la casa Lego.
Les seves obres i la difusió que està tenint ens obligaria a fer-nos bastantes preguntes, i és per això que us deixo la seva pàgina per a que veieu tot tipus de materials que realitza, i si voleu, plantejeu opinions al respecte.

http://brickartist.com/

Projecte La Capsa

Aquesta és una petita memòria que explica el que moltes vegades hi ha a sota d'uns exercicis. La relació entre la teoria i la pràctica dona pas a exercicis que poden semblar que són tradicionals, però que es valoren desde aspectes més propis de la nostra contemporaneitat.

   Proyecto La Caja by   14agilulfo

Treure profit al color

Joan Canela és alumne de 1r de l'ESO. Aquests dies discutim a classe les possibilitats dels colors. Han descobert a Newton i el seu prisma, però la seva teoria del color se'ns a quedat petita només començar. I Joan a anat per feina, i en el dibuix  ha utilitzat els colors per a enriquir de sensacions un personatge, i per a sintetitzar l'altre. Els ha barrejat, i també les tècniques. Els colors, els ha enfosquit per una banda i per l'altra els ha aclarit. Alguns saturats, d'altres amb valors més baixos.

Fer tot això i crear móns fantàstics. Sorprendre als companys de taula i passar-s'ho bé.

En el dibuix caben moltes coses.

Necessitem el llenguatge artístic

"Frente a la pregunta de si el arte es necesario para vivir, son muchos los argumentos que dibujan un espléndido sí. Aunque no se trata de un sí cualquiera, sino de un sí que nos enseña a vivir, nos aporta una mayor conciencia crítica y nos regala un placer estético. Este interrogante anima una parte de la producción artística contemporánea, que nos invita a observar el mundo de una manera más abierta y nos prepara para que nos impliquemos con las cosas con un mayor nivel de conciencia"

Noèlia Hernández.
Culturas  551 de la Vanguardia. p.14. Gener 2013

Obra de Christian Boltanski. Lessons of Darkness. 1998

Pollock

Jackson Pollock va protagonitzar una de les etapes de l'Art al segle XX més radicals.
Després d'una Segona Guerra Mundial i amb un punt culminant de la nostra tecnologia en forma de bomba atòmica, alguns pintors van optar per a no representar la forma. Cap figura humana, cap objecte. Doncs tot allò representat seria tard o d'hora tornat a destruir per l'home. Fins i tot les partícules petites del que estem compostos, els àtoms.
L'opció es va radicalitzar fins a la tècnica i Pollock va generar el que es va anomenar action painting, on deixava caure directament la pintura sobre una superficie horitzontal.
L'atzar va se el gran personatge narratiu d'aquells finals dels quaranta i la dècada dels cinquanta, que probablement van acabar amb l'imperi del Pop Art.
Ja el Macba, al 2007 es va apropar a les figures entorn a Pollock a l'extensa i estupenda exposició Bajo la bomba. Ara la Fundació Miró ens introdueix a aquella època que ara ens pot costar molt ubicar-nos. L'experimentació i l'atzar era el més important, pintant amb el cos com Klein,  o cremant els quadres, o fins i tot construint màquines que pintaven com les de Tinguely.
Seria fàcil caure en arguments infantils i demagògies del mercat de l'art. Es per això que us proposo un senzill exercici audiovisual que es veure la següent obra de Pollock acompanyada per la musica de jazz on es veu la imatge del trompetista Mille Davis.

A l'any 2000 Ed Harris va dirigir i interpretar la pel·lícula Pollock on retrata la figura del pintor.

Journey

Tenim la sort de comptar amb un nou anàlisi d'un videojoc realitzat per Magí Barneda, tutor de 1r d'ESO.
Estic segur que després d'aquest article no hi hauran més dubtes sobre la importància dels videojocs en la cultura visual del nostre present.
Gràcies Magí.

"Journey (Thatcompanygame, 2012)

Ahir vaig fer un viatge meravellós. Breu, però intens i meravellós. Sembla mentida: com és possible que uns quants milers de pixels coŀlocats amb elegància i delicadesa, envolcallats amb una màgica melodia i una mecànica de joc senzilla però directa puguin esdevenir pura poesia? Això és el que un pot arribar a sentir quan decideix fer EL viatge ("journey"). D'aquí en surt el nom del joc. I trobo que els de Thatgamecompany l'han encertat de ple. 

Journey és un d'aquells jocs que des del primer segon saps que és quelcom diferent. Una peça que s'allunya dels tòpics. Una obra que fuig del que ofereixens els Call of Duty's i els seus clons. Una experiència que et pot marcar de per vida.

Oblida't d'indicadors d'energia, d'armes, de pujades de nivell, de brollades d'adrenalina, de clars objectius... Qui ets? Què vols? Què hi fas en aquest desert? No saps res. Tant sols veus una muntanya al fons. Molt al fons. I aquella llum que hi surt des del seu cim? És allà cap on he d'anar?

Amb Journey jugues a descobrir. Descobreixes com jugar. Toques. Proves. Saltes i voles. Et deixes guiar pels estímuls més evidents envadalit pels detalls més insignificants. Les teves petjades a la sorra, el fort i gèlid vent, el misteriós ambient d'una cova desconeguda... 

La seva banda sonora (composada per n'Austin Wintory) es mereix una menció especial. Sap acompanyar a les mil meravelles cadascuna de les situacions en que et vas trobant.

Deia al principi que el joc és breu. En poc més d'una hora hauràs sentit moltes coses. Necessitaràs més temps per digerir i pensar perquè has fet el que has fet. I si hagués anat per allà? Què hi havia dalt d'aquella torre? Des d'Ico d'en Fumiti Ueda que no sentia res semblant.

I podria ser que el viatge no el féssis sol. Si ho permets, podria ser que a la teva partida s'hi unís algú altre per així fer el viatge plegats. És aleshores quan s'amplia el cercle jugador-pantalla. Un metallenguatge fascinant: la comunicació amb l'altre persona a través de moviments i les accions bàsiques dels personatges del joc. Tot és interpretació i suposició. Si surt bé és brutal.

Journey pot ser aquell viatge virtual que mai oblidaràs. Absolutament recomenable.

Aquí teniu un petit tast:"

Dibuixos de 1r de l'ESO

Aquest trimestre passat a 1r de l'ESO hem tingut només 9 hores de treball. Amb aquest temps hem intentat aprendre com funcionen els elements bàsics de l'expressió plàstica. I les i els estudiants s'han sortit prou bé. Però sobretot hem intentat entendre perquè hem de treballar la comunicació visual i artística. Molts alumnes han descobert que la matèria no està creada per a formar nous artístes, com la de matemàtiques no està inventada per a generar nous físics qüàntics. Sinó per a completar una formació humanística que durant el ja començat any es pot veure retallada.
Mireu quins dibuixos, imagineu si haguèssim tingut més hores! Felicitats nois i noies.
I això només és una petita mostra.

Per a veure aquests dies

Que com ens anirá el 2013 no tinc ni idea. Soc dels que no es refien massa dels desitjos.
Peró el que si us puc explicar és alguns dels materials visuals que tenim a la ciutat ja mateix. Per a què esperar a que l'any desperti?
Recordeu que a la Fundació Miró encara hi és l'exposició Explosió, obres dels cincuanta i seixanta a l'entorn de la figura del mític Pollock. Al Macba podreu descobrir, entre d'altres coses, la documentació molt extensa sobre un projecte d'arquitectura efímera i alternativa que es van atrevir a portar a terme arquitectes i artistes a l'any 1971 amb el nom La utopia és possible. Al MNAC, exposició Obres d'art a examen. El Museu explora. Exposició d'investigació de la dança a l'Arts Santa Mònica. Al CaixaFòrum ofertes variades ubicades en diferents èpoques. Però des d'aquí recomenem l'exposició d'art contemporani Què pensar? Al CCCB, un clàssic, l'exposició Photo Word Press 2012. I dues novetats més a la Tecla Sala de l'Hospitalet, dibuixos del Roto i a la Casa Àsia, Chiharo Shiota.