Journey

Tenim la sort de comptar amb un nou anàlisi d'un videojoc realitzat per Magí Barneda, tutor de 1r d'ESO.
Estic segur que després d'aquest article no hi hauran més dubtes sobre la importància dels videojocs en la cultura visual del nostre present.
Gràcies Magí.

"Journey (Thatcompanygame, 2012)

Ahir vaig fer un viatge meravellós. Breu, però intens i meravellós. Sembla mentida: com és possible que uns quants milers de pixels coŀlocats amb elegància i delicadesa, envolcallats amb una màgica melodia i una mecànica de joc senzilla però directa puguin esdevenir pura poesia? Això és el que un pot arribar a sentir quan decideix fer EL viatge ("journey"). D'aquí en surt el nom del joc. I trobo que els de Thatgamecompany l'han encertat de ple. 

Journey és un d'aquells jocs que des del primer segon saps que és quelcom diferent. Una peça que s'allunya dels tòpics. Una obra que fuig del que ofereixens els Call of Duty's i els seus clons. Una experiència que et pot marcar de per vida.

Oblida't d'indicadors d'energia, d'armes, de pujades de nivell, de brollades d'adrenalina, de clars objectius... Qui ets? Què vols? Què hi fas en aquest desert? No saps res. Tant sols veus una muntanya al fons. Molt al fons. I aquella llum que hi surt des del seu cim? És allà cap on he d'anar?

Amb Journey jugues a descobrir. Descobreixes com jugar. Toques. Proves. Saltes i voles. Et deixes guiar pels estímuls més evidents envadalit pels detalls més insignificants. Les teves petjades a la sorra, el fort i gèlid vent, el misteriós ambient d'una cova desconeguda... 

La seva banda sonora (composada per n'Austin Wintory) es mereix una menció especial. Sap acompanyar a les mil meravelles cadascuna de les situacions en que et vas trobant.

Deia al principi que el joc és breu. En poc més d'una hora hauràs sentit moltes coses. Necessitaràs més temps per digerir i pensar perquè has fet el que has fet. I si hagués anat per allà? Què hi havia dalt d'aquella torre? Des d'Ico d'en Fumiti Ueda que no sentia res semblant.

I podria ser que el viatge no el féssis sol. Si ho permets, podria ser que a la teva partida s'hi unís algú altre per així fer el viatge plegats. És aleshores quan s'amplia el cercle jugador-pantalla. Un metallenguatge fascinant: la comunicació amb l'altre persona a través de moviments i les accions bàsiques dels personatges del joc. Tot és interpretació i suposició. Si surt bé és brutal.

Journey pot ser aquell viatge virtual que mai oblidaràs. Absolutament recomenable.

Aquí teniu un petit tast:"