Després d'una Segona Guerra Mundial i amb un punt culminant de la nostra tecnologia en forma de bomba atòmica, alguns pintors van optar per a no representar la forma. Cap figura humana, cap objecte. Doncs tot allò representat seria tard o d'hora tornat a destruir per l'home. Fins i tot les partícules petites del que estem compostos, els àtoms.
L'opció es va radicalitzar fins a la tècnica i Pollock va generar el que es va anomenar action painting, on deixava caure directament la pintura sobre una superficie horitzontal.
L'atzar va se el gran personatge narratiu d'aquells finals dels quaranta i la dècada dels cinquanta, que probablement van acabar amb l'imperi del Pop Art.
Ja el Macba, al 2007 es va apropar a les figures entorn a Pollock a l'extensa i estupenda exposició Bajo la bomba. Ara la Fundació Miró ens introdueix a aquella època que ara ens pot costar molt ubicar-nos. L'experimentació i l'atzar era el més important, pintant amb el cos com Klein, o cremant els quadres, o fins i tot construint màquines que pintaven com les de Tinguely.
Seria fàcil caure en arguments infantils i demagògies del mercat de l'art. Es per això que us proposo un senzill exercici audiovisual que es veure la següent obra de Pollock acompanyada per la musica de jazz on es veu la imatge del trompetista Mille Davis.
A l'any 2000 Ed Harris va dirigir i interpretar la pel·lícula Pollock on retrata la figura del pintor.
L'exposició restarà oberta fins el 24 de febrer.
ResponEliminaala, nunca había escuchado jazz. Es interesante.
ResponEliminaQue gran que és en Milles Davis
ResponElimina