Ahir vam poder visitar l’exposició de Le Corbusier al Caixafòrum amb el grup de 1r de batxillerat dins de les activitats proposades per l’Equip Rizoma. Havíem arribat a Le Corbusier a classe com a contrast visual als totalitarismes europeus dels anys 30 amb la sessió rizoma Je me Promene.
Charles-Édourd Jeanneret es canvia el nom a la
dècada dels anys 20 del passat segle XX en un procés de transformació artística
acompanyat pel pintor post cubista Amédée Ozenfant. Desde aquell moment sempre serà Le Corbusier.
A l’exposició ens hem trobat amb un material excel·lent en format de dibuixos, aquarel·les, fotografies, maquetes (a destacar la de la villa Savoye, i la del palau dels soviets), mobiliari (ai, i amb la chaise-longue!)...en fi tot un seguit de recursos que expliquen molt bé les inquietuds d’aquest gran arquitecte, urbanista i pintor.
A l’exposició ens hem trobat amb un material excel·lent en format de dibuixos, aquarel·les, fotografies, maquetes (a destacar la de la villa Savoye, i la del palau dels soviets), mobiliari (ai, i amb la chaise-longue!)...en fi tot un seguit de recursos que expliquen molt bé les inquietuds d’aquest gran arquitecte, urbanista i pintor.
Però el que hem volgut a la visita ha sigut que els
nostres alumnes poguèssin construir una mirada crítica sobre arquitectura, urbanisme, modernitat, avantguarda, i mite. És pot viure bé en una casa mite que s'ha guanyat un espai a la historia de la arquitectura?
I per tant hem intentant generar dubtes amb textos com el del sociòleg americà Robert E. Park que ens indica que “La ciudad no es un mecanismo físico ni una construcción artificial solamente.” O la famosa frase del propi Le Corbusier: “Les cases són màquines per a ser habitades”. Frases que ens acosten a les necessitats del nostre propi futur i al fracàs permanent quan s’urbanitza.
I per tant hem intentant generar dubtes amb textos com el del sociòleg americà Robert E. Park que ens indica que “La ciudad no es un mecanismo físico ni una construcción artificial solamente.” O la famosa frase del propi Le Corbusier: “Les cases són màquines per a ser habitades”. Frases que ens acosten a les necessitats del nostre propi futur i al fracàs permanent quan s’urbanitza.
En el seu llibre La ciutat del futur, Le
Corbusier escriu:
“La ciudad es un instrumento de trabajo.
Las ciudades ya no desempeñan normalmente esta
función. Son ineficaces: gastan el cuerpo, se oponen al espíritu.
El desorden que en ellas se multiplica resulta
agraviante: su decadencia hiere nuestro amor propio y ofende nuestra dignidad.
No son dingas de la época: tampoco son dignas
de nosotros.
¡Una Ciudad!
Es la manumisión de la naturaleza por el
hombre. Es una acción humana contra la naturaleza, un organismo humano de
protección y trabajo. Es una creación.”
El grup a la sortida del Caixafòrum:
"La poesía es un acto humano: las relaciones concertadas entre imágenes perceptibles. La poesía de la naturaleza sólo es exactamente una construcción del espíritu. La ciudad es una imagen poderosa que accionanuestro espíritu. ¿Por qué no habría de sr la ciudad, también ahora, una fuente de poesía?"
ResponEliminaLe Corbusier en "La ciudad del futuro".