Super Mario

Mario Bros va ser creat per Satoshi Tajiri i Mitsusharo Sato a partir de la historia creada per Shigeru Miyamoto, que van ser els que van desenvolupar el video joc Donkey Kong al 1985.
Aquest fontaner pot amb tot. I vosaltres també, no ho dubteu mai.

El video que teniu aquí baix ha sigut trobat a la xarxa per l'incansable cercador Santi Ferreres. Una altra vegada, gràcies.



Aquesta entrada està dedicada a un gran company, tutor de 1r de l'ESO i doctor honoris causa del món del video joc: Magí Barneda.

Mireia Marzal a Terrassa

Filmoteca de Catalunya

La Filmoteca de Catalunya, que va néixer l’any 1981, té com a missió principal la recuperació, la conservació, la investigació i la difusió de les pel·lícules i les obres audiovisuals, així com dels materials, documents, equips i qualsevol altre element que sigui d’interès per a l’estudi del cinema i l’audiovisual en general, i del cinema català en particular.
Aquest any es va inaugurar la nova seu aprop del Liceu. I les seves propostes són molt interessants.
Dins de la programació hi ha cicles com el de Un Nadal amb Marilin, on podreu veure sis pel·lícules d'aquesta de Marilin Monroe amb la seva veu original. O el cicle Per amor a l'Art: cinema i pintura, amb 29 pel·lícules amb col·laboració amb el MNAC.


En la mateixa línia d'aquest cicle, recomanació per a aquest Nadal. Cinema i pintura en el film El molino y la cruz, del director Lech Majeswky.
A partir del quadre  Crist carregant la creu del pintor flamenc Pieter Brueghel, i basat en el llibre de l'historiador d'art Michael Francis Gibson. Una “art movie” on la “Passió de Crist” es sitúa en l'ocupació española a Flandes en el  1564, data d'aquesta pintura.
Advertència: és una pel·lícula lenta, però més lent es mou un quadre al llarg de les nostres vides.







Per a ambientar-nos en la cultura del cinema, tan maltractada a l'ensenyament, amb projeccions injustificades o amb anàlisis superficials,  un video que ens ha enviat Santi Ferreres amb un personal resum en dos minuts i mig de les imatges a tenir en compte que el cinema ens ha deixat.



Gràcies Santi!

Mas artísticas

Aquesta setmana pot arribar a semblar que a la nostra societat política l'interessa l'educació. Un molt ben organitzat debat lingüístic ha ocultat els canvis principals d'una nova llei.
Un d'aquests canvis afecta als ensenyaments artístics. Com no podia ser d'una altre manera, afecten negativament.

Davant d'aquest procés degeneratiu va sorgir un col·lectiu anomenat Mas artísticas. Els podeu conèixer per exemple pel seu blog +artísticas
Aquest blog apareix com a defensa dels ensenyaments artístics, i agrupen a molts professors de diferents comunitats autònomes.

Manuel Pérez va proposar una idea de combat amb el sentit de l'humor com a bandera i Ángel Celada va pensar projectar-la en video. El resultat és el següent:




“Nos recortarán horas, nos recortarán recursos pero nunca, nunca nuestra creatividad"
Manuel Pérez

Bronson Alcott

"L'educació és el procés pel qual el pensament es despren de l'ànima i, a l'associar-se amb les coses externes, torna a reflectir-se sobre si mateix, per a d'aquesta manera prendre consciència de la realitat i de la forma d'aquestes coses."

Bronson Alcott, pedagog de Massachusetts, 1850.

Els llapis

Avui hem parlat els de 1r de l'ESO del sorprenent ventall de possibilitats que podem tenir combinant les paraules colors i llapis. No us poseu límits. Feu el que jo no sé que es pugui fer. Aquest video va per vosaltres.

"En mi vida, lo bueno y lo malo vienen y van  

Altos y bajos son a menudo todo lo que muestran  

Sepa que es hora de ir contra la corriente 

  ¿O me va a matar por debajo  

Para vivir con comodidad y sé que es cálido abrazo  

Me recuerda sólo para acelerar el ritmo  

Sepa que es hora de ir contra la corriente  

¿O me va a matar por debajo"

Against the grain

Pop sketchup

Felicitats Clàudia i Ferran per la constància!

Ment i presó 2

Júlia Cardona

Héctor Hernández

Óscar Salat

Gabriela AlonsoNoelia FernándezAnna Zaragoza

Aquests són tres textos  i alguns dibuixos més sobre la feina realitzada a l'entorn de l'exposició Les Arts de Piranesi dins el projecte Equip Rizoma.

Adriana Pons

Jaume Plensa

L'escultor Jaume Plensa va deixar peces tristement incompresses repartides per la ciutat de Barcelona a principis dels 90. El passeig del Born o la Via Júlia són dos exemples.
L'evolució d'aquest artista li ha permés desenvolupar les seves obres en altres ciutats que han agraït molt més les seves intervencions. Sempre he recordat als seus volums la incorporació de codis numèrics o lingüístics. Però ha aconseguit treballar obres on són aquests signes els constructors totals de volums. Sempre és bon moment el descobriment de l'obra de Jaume Plensa abans que us la trobeu per alguna meravellosa ciutat que visiteu arreu del món. Al sidebar teniu una mostra més de les seves escultures.

Su Blackwell

Aquesta setmana s'em demanava si es podia treballar el llibre com a un objecte que es transforma, i vaig pensar en Su Blackwell.
Fa un parell d'anys que veig les seves imatges com un camp interdisciplinar entre el text i la imatge. Els seus treballs són molt atractius i segur que us sorprendran. La base de gran part d'aquests treballs és el paper. Un material humil que adquireix uns resultats magnífics arribant a explicar, fins i tot,   ambients propis de la literatura anglesa del segle XIX o de principis del XX. Cliqueu en la imatge i entrareu en la seva pròpia pàgina.

Videos amb el Google Sketchup

Estem treient rendiment a uns antics ordinadors utilitzant eines del dibuix tècnic. Els alumnes de 1r de batxillerat s'han posat a treballar i els resultats estan molt bé.
Dos programes: el Google Sketchup i el captador de pantalla Camptasia Studio.
Una mostra realitzada per l'alumne Albert Insúa. Gràcies Albert. Ah, i els espais cúbics grissos representen ascensors.

Alejandra Acosta

Ja fa un temps que les editorials han tornat a creure en els il·lustradors. Probablement l'evolució dels soports digitals han posat les piles dins les editorials per a generar noves i atractives propostes. Editorials com Nocturna o El Zorro rojo, per dir només dues, estan pautant noves formes narratives.
Aquest anys l'editorial Jekyll & Jill  de Saragossa, treia al mercat un relat dels germans Grimm, Del Enebro, aprofitant el dos-cents aniversari de la seva primera aparició.

La responsable de l'estètica d'aquest petit llibre és la constructora d'imatges Alejandra Acosta. Gràcies a ella, la obra marca una relació entre text e imatge, on tot es complementa, que no s'acompanya.
El relat, terrible, com totes les obres originals dels germans alemanys, juga amb aquests jocs visuals provocant una dinàmica de relacions que el lector haurà de construir.
La portada, el punt de llibre, les pàgines precedents al relat, les il·lustracions i fins i tot el regal cinètic sorpresa de l'edició formen un tot.
Un feinada enorme per a una petita estona. O per a moltes petites estones.

Qui vulgui veure més coses d'aquesta artista pot visitar el seu bloc: http://www.pajarocontemplativo.com/


Gràcies, Alejandra,  per aquest meravellós treball.

Les presons de Piranesi

Portem un temps a primer de batxillerat parlant sobre les Carceri de Piranesi. Unes imatges que ens expliquen llocs psicològics més que físics. I l'Equip Rizoma hem intentant que les i els alumnes escriguin amb una certa ambició.
Les imatges que hem treballat donen lloc a uns escrits on existeix un risc literari per a fer públic el pensament.
El tema de tots aquests escrits  és la ment i la presó.

Al clicar sobre els noms dels autors accedireu al text en una pàgina Scribd.

Sandra LanauNúria García

Héctor Hernández

Oscar Salat

Adriana Pons Jordi Castells
Maria Frontera

El vuelo del cuervo de Gibrat

Article de Claudia Diago.
 

Jean-Pierre Gibrat, un espectacular dibuixant i il·lustrador francès, és l’autor de El vuelo del cuervo, un còmic, que gràcies a les seves fantàstiques il·lustracions, fa que ens endinsem en aquella França, ocupada pels nazis, de la Segona Guerra Mundial.

Jeanne, una jove francesa comunista, membre de la resistència, es troba a la presó, després d’haver sigut delatada. Allà, coneix a François, un lladre enginyós que ajudarà a Jeanne a fugir i a trobar a la seva germana Mathilde, membre també de la resistència. Gràcies a una família amiga del lladre, Jeanne trobarà el seu refugi a la vorera del Sena, on hi restarà durant la cerca, de moment fallida, de la seva tant estimada germana. Aquesta fugida continuada, envers la Gestapo, ens du cap a un món, on descobrirem la manca de confiança, la traïció, la por i l’amor dels personatges.

També trobem la intervenció de Michel, la recent ex-parella de Jeanne, el qual es converteix en el primer sospitós de la denúncia d’aquesta, i en el primer esquirol, és a dir el primer traïdor, ja que fa el possible per a poder sobreviure, encara que sigui traint als seus camarades.

Gibrat, ens mostra amb aquests meravellosos dibuixos, una època de guerra, aliats, traïdors, sospitosos, por, terror, fugida, supervivència, desconfiança i amor, fent d’ells els principals protagonistes d’aquest còmic. 

Andrea Larrea

Andrea Larrea és una artista plàstica que treballa en una gran diversitat de formats creant unes imatges a l'entorn de la identitat. Ara està estudiant a la Facultat de Belles Arts de Barcelona i ha sigut alumna de l'escola.
Podeu veure la seva obra en la pàgina web on penja els seus treballs. Val la pena, de veritat.

http://andrealarrealomas.tumblr.com/

En un cielo lejano de Hugo Pratt

Article de Héctor Hernández.

En un cielo lejano, trata sobre la historia de un aviador italiano, conocido como Prieto Bronzi, destinado a la guerra en África. Este cómic, explica la historia de amor junto a Luciana, pero un amor con complicaciones, a causa del amor que fluye entre ella y el hermano de Prieto, Luca Bronzi. Prieto es un el mejor aviador destinado en las tierras de África, y combate contra los aviones ingleses, en ese momento sus enemigos. Prieto, defiende su patria, Italia, en un momento en el que los fascistas, poseen el poder. Finalmente, Prieto, en una batalla contra los ingleses, resulta tocado y, finalmente, su avión se estrella y él, muere.

El cómic titulado ‘’En un cielo lejano’’, está ambientado en la segunda guerra mundial, época en la que los ejércitos fascistas, tendrían un papel de gran importancia para el transcurso del conflicto bélico entre las diversas potencias mundiales, entre las que se encuentran los italianos, principales protagonistas del cómic, escrito por Hugo Pratt.

Pyongyang de Guy Delize

Article d'Alba Romero.

Este comic nos sitúa en Corea del Norte, en la ciudad de Pyongyang. 

Su protagonista, Guy, es un dibujante Canadiense que se dedica a realizar dibujos animados, este se va a corea por asuntos de trabajo y solo al llegar al aeropuerto se encuentra como en un mundo diferente. Según transcurre su estancia en Corea se da cuenta de hechos extraños. Cuando llega le asignan un guía y un traductor, una norma para los extranjeros ya que no podían ir solos por la calle, se da cuenta que en ese extraño mundo, no hay electricidad, apenas hay coches ni personas. También muchos CDs que llevaba podrían ser requisados y en la radio solo había una emisora en la cual solo se emitían noticias o canciones sobre el régimen o el gran líder, esto también pasaba en la televisión. Guy, cuando paseaba por las calles podía observar fotos del gran líder e incluso en su habitación de hotel había una. Finalmente se da cuenta en el régimen totalitario en el cual vive corea del norte, y que todo estaba dirigido por el líder: Kim Jong-il. Al cual todos los miembros de su población le debían sumisión, obediencia y una cara sonriente. Todo estaba dominado por un gran terror. Este régimen es comparable al que ejercieron Lenin y Stalin en Rusia, Hitler en Alemania y muchos otros que ha habido a lo largo de nuestra historia.

Este cómic me ha gustado, ya que expresa muy bien la vida diaria de las personas sometidas a un régimen totalitario como lo es este. 

Las partes que más me han sorprendido han sido la parte en la cual Guy va a visitar el palacio de los niños, como dice el cómic: una especie de escuela, en la cual los niños y niñas de ese colegio les enseñan a escribir cosas como: larga vida a nuestro indomable mariscal, o los cánticos que hacen en los cuales expresan una felicidad, mejor dicho, una sonrisa insuperable, tal y como se muestra en las ilustraciones. Todo esto hace pensar que se les ha impuesto tanto la figura de su líder que parece que a estos niños les hayan lavado el cerebro. Otra parte que también me ha llamado la atención ha sido la de los minusválidos, ya que cuando Guy pregunta si en Pyongyang hay minusválidos su traductor le responde que todos los coreanos nacen fuertes, inteligentes y saludables. Finalmente decir que Guy no revela en un primer momento el régimen en el cual vive esa gente sino que lo explica mediante anécdotas que va viviendo durante su estancia.

Shirin Neshat

Aprofitant l'article sobre el còmic Persèpolis introdueixo el material de l'artista iraniana Shirin Neshat. Recordant a més que la seva obra Turbulent es pot visitar aquests dies al Caixafòrum de Barcelona.
La seva obra es refereix a la dona en la societat islàmica i en el seu context social, polític i psicològic, preferentment en format de vídeo o fotografia.

Persépolis de Marjane Satrapi

Article de María Frontera.

Persépolis es la historia autobiográfica de la iraní Marjane Satrapi, ambientada en el año 1979, cuando el régimen autoritario del sha de Persia cae y da paso a una república islámica.

Marji es educada en una familia de clase social y económica alta, por unos padres de ideología progresista y partidarios del laicismo. Tras una apariencia infantil se esconde una notable inquietud intelectual para una niña de 10 años, que nos contará la historia de sus antepasados, los cambios políticos y sociales que se sucederán y la posición opositora que defiende su propia familia respecto al sha de Persia. Todos estos hechos junto con las protestas y las manifestaciones serán el hilo conductor que nos servirá para seguir de cerca las vivencias de Marji durante los primeros años de la república islámica.

Más allá del proceso histórico que narra este cómic, la intención de Marjane Satrapi es denunciar la represión ejercida contra la mujer y el fervor religioso en los países islámicos.  

El vals del Gulag de Pellejero i Lapière

Article de Adriana Pons.

“Allò era el Vals del Gulag: homes i dones, els millors treballadors, els socialistes demèrit, tots junts i tancats en una barraca. Uns seixanta homes i dones que, un dia al mes, fugien de l’infern gràcies a un instant de felicitat més aviat sòrdid. No hi havia música, ni llum suau, ni alcohol, ni cigarrets. Tan sols cossos anhelant sexe. I alguna vegada, oh, només alguna vegada... una mica d’amor.”

Només un any després d’haver arribat de la guerra, Vitor Kolomieytsev és acusat de traïció, de ser contrarevolucionari; i és condemnat a deu anys de reeducació per la feina. És així com Kalia, davant l’absència de notícies sobre el seu marit, decideix deixar-ho tot per anar-lo a buscar. Manté l’esperança, sap que ha de ser en algun lloc. Així doncs, poc a poc, el destí la condueix a presentar-se davant d’un seguit de situacions i personatges que l’ajudaran a acostar-se cada cop més a aquella crua realitat que ella anhela descobrir.

Durant els anys que és reclòs, Vitor, participa al Vals del Gulag, on engendra una filla amb Várvara. Però el fet que Kalia ho descobreixi no permetrà que es rendeixi en la seva recerca; és més, fins i tot, proporcionarà a Várvara els mitjans per recuperar a la seva filla, després d’haver-la perdut al complir el primer any. Kalia sap com és l’amor d’una mare cap als seus fills, sap que Várvara recuperarà a la seva filla, i sap que per fi tornarà a casa amb el seu marit, aviat.

És així com Rubén Pellejero, ens presenta amb una excel·lent habilitat una història d’amor, patiment, esperança i pors, que reflecteix críticament la realitat russa de la primera guerra mundial i del poder de Stalin.

Olas en el alma de Mardon

Article de Oscar Salat

Olas en el alma de Gregory Mardon, es un cómic ambientado en el periodo de la Segunda Guerra Mundial. Del bando de los franceses un joven muchacho, que hasta entonces era carnicero, decide alistarse en la marina, donde vive mil aventuras.

Vivió pendencieramente viajando por todas partes del mundo hasta que un barco británico hundió el navío en el que trabajaba. Después de ese naufragio conoció a una mujer, de la que se enamoró y con la que engendró una familia. Todas estas historias se las cuenta a su sobrino, que le adora y está con él hasta el día de su muerte, donde queda desolado.

A mi parecer es un cómic con excesiva ilustración, o mejor dicho con escasez textual, pero aun así es fácilmente entendible. No profundiza mucho en el contexto histórico, pero habla sobre él muy clara y concretamente.

Macba en familia

Un altre taller de Jordi Ferreiro per a treballar en familia.

"És possible crear una ciutat inflable per viure-hi?
En aquest taller s'intenta  trobar la resposta a aquest interrogant a través de l'exposició La utopia és possible - ICSID. Eivissa, 1971. Inventarem, construirem, sorprendrem, qüestionarem i demostrarem les possibilitats d'acció que ens poden oferir materials com el plàstic. Intentarem donar continuïtat a l'esperit de l'ICSID i de l'Instant City, on conceptes com intercanvi, discussió, sostenibilitat, participació, solidaritat, joc i una mirada oberta a la confluència de diferents disciplines ens permetran repensar de forma diferent els elements i els espais que conformen la nostra vida quotidiana."

http://www.macba.cat/ca/taller-inflables-imaginaris-que-toquen-de-peus-a-terra/1/activitats-actuals/activ

Activitat fins al gener!

El nostre corresponsal exterior del bloc, de set anys, ha realitzat el taller i ens ho explica:

"Primer, agafen  un ventilador i un plàstic molt prim en forma d'un quadrat molt gran. Es doplega el plàstic  s'enganxen dos costats. Li donem aire i es forma un gran cilindre vertical. Com una escultura! Es posa horitzontal i ja tenim una construcció de tunels on els nens i els pares pinten les parets per fora.  Hi ha una entrada i coixins per dins així la estructura no es mou molt. Però s'han de treure les sabates!

Des de dins per sortir es pot trencar i sortir per on es vulgui. Tot una aventura!"

Martí Macián, visual1jmb, Macba.

El soldado Varlot de Jacques Tardi

Article de Augusto Pi-Gibert del Pozo.

El solado Varlot es un cómic ambientado en la época de la primera guerra mundial. Muestra la crueldad y la dureza de la guerra de trincheras y sobretodo para un soldado raso.

La historia cuenta que después de uno de los famosos ataques multitudinarios que sucedieron en la gran guerra, el soldado Varlot se queda en tierra de nadie con su pelotón metido en un cráter de bomba. Uno de sus compañeros acaba suicidándose y le pide a Varlot que le lleve una carta a su prometida. Más tarde empiezan a caer un seguido de bombas en su posición y tienen que huir, pero en la huida les cae un obús encima y milagrosamente Varlot sale ileso pero desorientado tras las líneas enemigas llegando a un pequeño pueblo, donde vivía la mujer del compañero que anteriormente se había suicidado, con lo que Varlot decide pasar por el pueblo para dar la carta a la mujer. Después de haber recorrido el pueblo bastantes veces consigue llegar a la calle donde vivía la mujer. Al entrar a la casa descubre que la mujer se había hecho prostituta, pero aun así Varlot le da la carta, y mientras que la mujer se la lee llorando, el soldado Varlot se va para regresar a las trincheras francesas. Al fin consigue llegar a una trinchera abandonada y se refugia allí para pasar la noche. Al amanecer dos oficiales franceses lo ven y le obligan a regresar a su trinchera pero justo en ese momento cae una bomba y acaba muriendo el soldado Varlot junto con los dos oficiales que le obligaban a regresar a su puesto.

En mi opinión este cómic es uno de los mejores que he leído. Aunque en gráficos podría mejorarse, claro que hay que pensar que es un comic publicado en 1998. Su guionista, Didier Daeninckx nacido el 27 de abril de 1949 en Saint-Denis le viene la afición por la Gran guerra por su abuelo que le contaba sus batallitas en la dicha guerra. Por otro lado tiene un argumento muy visto por películas y libros, que es la dureza de la guerra, aunque en este cómic la dureza de la guerra es un tema secundario, el principal tema es su “aventura” cuando después de ser golpeado por una bomba llega a parar detrás de las líneas enemigas. Personalmente recomiendo leer este cómic porque te hace pensar sobre las historias tan curiosas que pudieron pasar en la primera guerra mundial.

La Mansión de los Pampín de Migelanxelo Prado

Article de Núria García

La família Pampín rep l’herència d’una parenta, Isolina, així comença el còmic “La mansión de los Pampín”, de Migelanxelo Prado. La trama es basa en les experiències i aventures que aquesta ha de viure per tal de vendre la finca que la difunta li va deixar. A mesura que va succeint la historia, podem comprendre que tant l’alcalde del poble, com altres possibles compradors, recorren a l’engany a fi d’aconseguir els màxims beneficis. He trobat convenient informarme sobre el projecte inicial del còmic, i he pogut veure que es un treball demanat per l’Escola d’arquitectes gallega, per fer-nos prendre consciència de la situació de l’arquitectura. Així doncs, la explicació gràfica en colors vius i la literatura humorística emprada sobre certs problemes immobiliaris, m’han portat a una realitat d’aquest sector, vigent encara a l’actualitat. Concloc dient que crec que abusa una mica de lo absurd, però tot i així, Migelanxo Prado m’ha portat una estona d’entreteniment.

El gato del rabino de Joan Sfar

 

Article de Noelia Fernández.

En este libro el rabino, el personaje principal tiene un gato que habla, tras haberse comido a un loro, la otra mascota de la casa. A partir de aquí, el gato cambiará y empezará a discutir con los hombres sobre su religión, sus costumbres o su vida sexual, poniéndolos en aprietos y comprobando la resistencia de su moral y de su fe.

Joan Sfar, según mi opinión quiere mostrarnos el tema de la fe y la religión desde un punto de vista diferente, es decir, nos explica lo que seria uno de los rituales o fiestas más comunes en la religión Judía como es el bar-mitzva pero aún así respeta términos sin salirse de la historia.

Sobre la historia y los siguientes puntos que nos va mostrando el personaje principal, el gato; pienso que son rebuscadas y nos va mostrando información a partir de cada una de ellas.

Entonces, el cómic de Sfar, esta bien, aún así pienso que es para una edad más pequeña y los dibujos están hechos rápidamente, no me ha gustado demasiado ya que siempre escojeré un libro antes que un cómic, pero aún así es entretenido para pasar una tarde mirándolo.

Auschwitz de Pascal Croci

Article de Gabriela Alonso.

En aquest còmic Pascal Croci, el seu autor, intenta mostrar al lector una visió molt propera dels esdeveniments succeïts al camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau durant l’holocaust jueu. Ens explica la història des del punt de vista de dos personatges, Kazik i la seva dona, Cessia, que van sobreviure a la gran matança nazi i que ara, abans de ser executats a l’antiga Iugoslàvia, es confessen mútuament les seves experiències. Són visions molt diferents i commovedores que provenen de testimonis reals de supervivents d’aquest fet que ha marcat per sempre la història del món. D’altra banda l’autor ha volgut recrear, fixant-se  molt en els detalls, el dia a dia en un camp de concentració tan important com era aquest, i la violència i crueltat dels oficials alemanys. Croci ens representa la història amb uns dibuixos en blanc i negre, donant gran importància a les expressions dels personatges i als efectes que li dona a les ombres. Mitjançant el còmic, i a través de la veu dels personatges podem descobrir que qui realment ens està parlant és l‘autor, deixant veure els seus pensaments. Amb aquest còmic, Pascal Croci intenta recordar aquella història d’un poble reprimit, que tots coneixem però que molts cops oblidem pensant que el món ha canviat, però res més lluny de la realitat.

Brune de Guibert

Segon escrit de còmic, de Jordi Castells.

En este comic se tratan principalmente temas de política del siglo XX llevados a cabo por Hitler y su mano derecha Hinhefus (queman el edificio Reichtag). Hinhefus es el hombre el cual saca al joven Hitler del agujero a cambio de un pacto de sangre con el fin de defender un régimen fascista, eliminar a todos los judíos y crear un nuevo orden mundial con sello germánico. ( "El globo terrestre entre las garras del águila").

Por otro lado y a la misma vez, el comic aporta al lector información de como Hitler lleva a Alemania hacia un mal camino.

Entre tanto, dos jóvenes tienen que vivir su amor en la clandestinidad ya que él es judío. Ellos en la historia serán los testimonios de como los discursos de Hitler atraen a las masas i como su ciudad, Berlín y sus gentes se vuelven irreconocibles.

En cuanto la ilustración, Emmanuel Guibert expresa mediante sus dibujos un realismo que refleja directa y claramente el alma de los personajes en cada una de sus gestos y expresiones. Demuestra su gran dominio de luces y sobras. El contexto lo vemos muy bien reflejado en las ilustraciones paisajísticas cuidadas con todo detalle que nos dan a conocer como era el Berlín de la época ( coches, carrozas, vestuario, calles, arquitectura... ).

Mattéo, de Gibart.

Primer escrit a partir d'un còmic per Sandra Lanau. 1r de batxillerat.

Mattéo, es una obra de Jean-Pierre Gibrat, del qual les seves il·lustracions estan realitzades a partir de l’entinta’t, i seguidament el color, donat a traves d’un pinzell amb aquarel·les. Aquest llibre, és el primer capítol, d’un conjunt de quatre. En aquesta primera part, Gibrat, escriu sobre els inicis de la guerra, quan homes de totes les edats, tenien moltes ànsies per tal d’allistar-se a la guerra, aquest era un sentiment que durant els primers mesos es va estendre per moltes ciutats, tot i que sempre quedava una minoria com és en el cas de Mattéo, que no tenien ningun interès en allistar-se.

En aquest llibre, Mattéo, és un jove que viu amb la seva mare viuda, aquesta està totalment en contra de que el seu fill s’allisti. D’altra banda està Juliette, l’estimada de Mattéo, una noia de gran bellesa, que vol que el seu enamorat participi a la guerra. Finalment després d’un seguit d’aconteixements condueixen a Mattéo a allistar-se de forma voluntària però aquest se’n adona del seu gran error, quan veu la situació real que es viu diàriament en el front. Durant la guerra Mattéo és ferit, i conduit a un hospital, allà coneix a Amélie, una metgessa que vetlla per els malalts. Un cop recuperat Matteó és enviat a casa tot i que degut a un altercat amb Guillaume, és obligat a tornar abans al front, però la seva mare aprofitant la embriaguesa del seu fill, el puja d’una barca i l’obliga a fugir cap Espanya.

Aquest és un còmic realista, que explica la visió d’una minoria que no es volia allistar a la guerra, i que degut a la pressió social s’hi veuen obligats, és llavors quan estan el front que veuen les atrocitats de la guerra. Gibrat redacta els sentiments i les vivències de molts soldats durant la seva estància al front, i ens dona una visió, que al igual que llibres com Sin novedad en el frente, ens fan veure la realitat i com una guerra, podia canviar a un soldat, no tan sols físicament per les ferides, si no la mentalitat d’aquest, que després de la guerra no tornaria a ser la mateixa.