El vals del Gulag de Pellejero i Lapière

Article de Adriana Pons.

“Allò era el Vals del Gulag: homes i dones, els millors treballadors, els socialistes demèrit, tots junts i tancats en una barraca. Uns seixanta homes i dones que, un dia al mes, fugien de l’infern gràcies a un instant de felicitat més aviat sòrdid. No hi havia música, ni llum suau, ni alcohol, ni cigarrets. Tan sols cossos anhelant sexe. I alguna vegada, oh, només alguna vegada... una mica d’amor.”

Només un any després d’haver arribat de la guerra, Vitor Kolomieytsev és acusat de traïció, de ser contrarevolucionari; i és condemnat a deu anys de reeducació per la feina. És així com Kalia, davant l’absència de notícies sobre el seu marit, decideix deixar-ho tot per anar-lo a buscar. Manté l’esperança, sap que ha de ser en algun lloc. Així doncs, poc a poc, el destí la condueix a presentar-se davant d’un seguit de situacions i personatges que l’ajudaran a acostar-se cada cop més a aquella crua realitat que ella anhela descobrir.

Durant els anys que és reclòs, Vitor, participa al Vals del Gulag, on engendra una filla amb Várvara. Però el fet que Kalia ho descobreixi no permetrà que es rendeixi en la seva recerca; és més, fins i tot, proporcionarà a Várvara els mitjans per recuperar a la seva filla, després d’haver-la perdut al complir el primer any. Kalia sap com és l’amor d’una mare cap als seus fills, sap que Várvara recuperarà a la seva filla, i sap que per fi tornarà a casa amb el seu marit, aviat.

És així com Rubén Pellejero, ens presenta amb una excel·lent habilitat una història d’amor, patiment, esperança i pors, que reflecteix críticament la realitat russa de la primera guerra mundial i del poder de Stalin.