Mattéo, es una obra de Jean-Pierre Gibrat,
del qual les seves il·lustracions estan realitzades a partir de l’entinta’t, i
seguidament el color, donat a traves d’un pinzell amb aquarel·les. Aquest
llibre, és el primer capítol, d’un conjunt de quatre. En aquesta primera part,
Gibrat, escriu sobre els inicis de la guerra, quan homes de totes les edats,
tenien moltes ànsies per tal d’allistar-se a la guerra, aquest era un sentiment
que durant els primers mesos es va estendre per moltes ciutats, tot i que
sempre quedava una minoria com és en el cas de Mattéo, que no tenien ningun
interès en allistar-se.
En aquest llibre, Mattéo, és un jove que viu
amb la seva mare viuda, aquesta està totalment en contra de que el seu fill
s’allisti. D’altra banda està Juliette, l’estimada de Mattéo, una noia de gran
bellesa, que vol que el seu enamorat participi a la guerra. Finalment després
d’un seguit d’aconteixements condueixen a Mattéo a allistar-se de forma
voluntària però aquest se’n adona del seu gran error, quan veu la situació real
que es viu diàriament en el front. Durant la guerra Mattéo és ferit, i conduit
a un hospital, allà coneix a Amélie, una metgessa que vetlla per els malalts.
Un cop recuperat Matteó és enviat a casa tot i que degut a un altercat amb
Guillaume, és obligat a tornar abans al front, però la seva mare aprofitant la
embriaguesa del seu fill, el puja d’una barca i l’obliga a fugir cap Espanya.
Aquest és un còmic realista, que explica la
visió d’una minoria que no es volia allistar a la guerra, i que degut a la
pressió social s’hi veuen obligats, és llavors quan estan el front que veuen
les atrocitats de la guerra. Gibrat redacta els sentiments i les vivències de
molts soldats durant la seva estància al front, i ens dona una visió, que al
igual que llibres com Sin novedad en el
frente, ens fan veure la realitat i com una guerra, podia canviar a un
soldat, no tan sols físicament per les ferides, si no la mentalitat d’aquest,
que després de la guerra no tornaria a ser la mateixa.
La combinació de llapis i aqüarel·la és d'un curiós equilibri.
ResponElimina