Visions en perspectiva cònica

A 4t de l'ESO hem treballat la perspectiva cònica. És un conjunt de tecnicismes que aconsegueix del gràfic la sensació de profunditat. En el Renaixement italià es va desenvolupar i va ocupar gran part del procés visual d'occident. 
També hem treballat com veiem el món àrab i quines són les referències que d'ell mantenim.
Un alumne escriu:

"Del món àrab poca cosa puc dir, tot el que he vist, ho he tret de pel·lícules i documentals. Allò primer que em passa pel cap quan penso amb el món àrab es, la seva sequera continua i la cosa fa que tingui una terra molt àrida. Jo m’imagino les cases d’un color marró molt claret com el de la sorra d’un desert, elles estan desordenades, el qual fa que el poble o ciutat, sigui un autèntic laberint."

Una altra noia apunta:

 "En realitat, en la meva infantesa no he tingut gaires referències del món àrab, però per exemple a partir d’algunes pel·lícules com “Aladdín”. Amb aquesta pel·lícula he assimilat com són les cases típiques d’Aràbia, arquitectura, els carrers etc. També la vestimenta típica d’allà i moltes altres coses de la seva cultura."

Un altre noi explica:

"Des de que era petit al món àrab l’he vist com un món cruel, casi sempre que veia les noticies posaven imatges i vídeos de guerres i que sempre els països com Estats Units que estaven involucrats en aquestes guerres.
I més recentment fa poc van estrenar una pel·lícula guanyadora d’un oscar que es diu en Terra  hostil, que quan la veus et dones conte de tot el que estan vivint en aquells països i de com es senten els àrabs contra en aquests cas els americans i a la inversa. 

Apropar-se a una altra cultura allunyada del procés d'evolució de la perspectiva cònica i construir una visió d'ella no és fàcil pels alumnes, però genera un primer pas de com entenem la visualitat de les coses.

El resultat és divers com els dibuixos de Maria Marrugat i el d'Adrian Orós.