La línia, els murs.

Aquests dies a 1r d'ESO treballen la línia. A 2n els missatges publicitaris. I a 4t. la representació de l'espai.
Aquest video és de MAYSUN CHEIKH ALI MEDIAVILLA, galardonat amb el PRIMER PREMI en LÚMEN_EX 2010 Premios de Arte Digital / Digital Art Awards Universidad de Extremadura.
Una mica per a tots.

Equip Rizoma

Relacions d'imatges

View more presentations from visual1jmb.

Espai jove La Fontana.

Un espai dedicat als joves on poder fer música, dibuixar, pintar, escriure, veure?
Sí, molt a prop de l'escola, l'Espai jove La Fontana, Gran de Gràcia 190, al costat del metro Fontana.
Entreu a la seva pàgina: http://lafontana.org/

Ah! i tallers de dibuix i pintura! Guiats pel Bigoti de Nietzsche!
facebook.com/elbigotidenietzsche

Perque...no sempre de futbol viu l'èsser humà!

Exposició de Perejaume a la Pedrera

A l'any 1993 un grup d'alumnes de l'escola entrava en contacte amb l'obra de Perejaume dins el projecte La Capsa Màgica, comisariada per l'Eulalia Bosch. Des d'aquells temps, he vist sempre en Perejaume com un treballador constant que qüestiona tots els elements que composen la mirada artística. A l'exposició inaugurada a la Pedrera segueix marcant aquesta tendència, i ens planteja una paradoxa:
“Hi ha lloc per a una obra més?
En fer obres no s'ha escatimat mai. Encara i així, en les últimes dècades la producció i reproducció de les obres han sigut tan abundants, que qui no trobi obres on vulgui que busqui és que ha cercat malament”.



La Pedrera va presentar l'exposició Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova, una retrospectiva del qui és l'artista convidat de la Fira Mediterrània. La mostra reuneix unes 200 obres dels últims 20 anys de la seva carrera, de les quals un 80% són inèdites. Segons el comissari, Martí Peran, tot l'imaginari artístic de Perejaume d'aquestes dues dècades "s'ha vehiculat textualment a través del poemari Pagèsiques -editada recentment- i visualment amb aquesta exposició"; una relació que ha definit d'"extrema i absoluta". Per a Perejaume (a la imatge davant de dues de les seves obres), la majoria de peces "fan referència a aquest món presocràtic que resisteix, que se situa fora de la imatge, a l'altra banda de la llum mediàtica". L'exposició es podrà visitar fins al 12 de febrer.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3942234/20111025/perejaume-lexces.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Perejaume
http://www.macba.cat/controller.php?p_action=show_page&pagina_id=68&inst_id=15224
http://obrasocial.catalunyacaixa.com/osocial/idiomes/2/fitxers/cultura/pere_jaume/index.html

Més edició amb Gimp.

Ara els alumnes de 2n d'ESO B:

Editar amb Gimp

Noves imatges editades amb el programa Gimp realitzades per alumnes de 2n d'ESO A:

Per motius de pes en els arxius hi ha algunes imatges que han de sortir desvinculades de la presentació, però val la pena que estiguin en aquesta entrada:

Gonzalo Pujol

Albert Portas

Núria de Martí

Utilització de la història de l'art.

La utilització de les arts plàstiques per a promocionar projectes i objectes és un tema ampli que segur que requereix moltes entrades al blog. De moment, de com la música utilitza el món de la pintura.
Estic encantat de poder compartir amb vosaltres aquest divertit video on les obres d'Art de moltes èpoques cobren vida. Les imatges del passat són un interessant recurs per a reflexionar sobre les imatges del present, en aquest cas per a donar cos a un món musical vinculat a la xarxa d'internet. Crec que aquest grup de música ens donen una lliçò de veritable gaudiment de la història de l'Art amb el seu sentit de l'humor.

Qui vulgui que s'ho prengui com un joc, i em respongui l'ordre de les obres d'Art a les que el video fa referència.

Fractals de 3r.

Imatges realitzades per un 3r de l'ESO:

i per l'altre 3r.

Editar imatges.

Alexandra de 2n d'ESO està despegant. Ella com la resta de companys havien de transformar aquesta imatge penjada al blog. Alexandra en comptes d'una ha treballat tres propostes!Vosaltres mateixos podeu opinar sobre els resultats.

Exposició Volum

El Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenta la primera exposició en què es mostren conjuntament obres de la Col·lecció de la Fundació "la Caixa" i la Col·lecció MACBA, fruit de l'acord de col·laboració entre la Fundació "la Caixa" i la Fundació MACBA.

La Col·lecció MACBA està concebuda com a eix vertebrador del programa del Museu. Fora de les lectures cronològiques i lineals, es proposen noves narracions que s'interrelacionen, a través del present, i connecten el passat amb el futur. Juntament amb els nuclis temàtics al voltant dels quals s'articula la Col·lecció (la crítica de la representació, el joc i el plaer, la crítica institucional i als mitjans de comunicació, l'experiència poètica, el llenguatge i la seva capacitat d'expressió, el teatre, el cinema, la dansa i les seves hibridacions com a llenguatges transformadors de l'art, etc.), s'inscriuen ara obres que incorporen el so i la veu humana com a materials de creació prioritaris.

Volum proposa una interpretació del pas del segle XX al XXI en termes de canvi de paradigma material, sensorial i programàtic de l'art. L'exposició posa en dubte els clixés que identifiquen els anys vuitanta amb la supremacia de la pintura i situa en el centre del canvi de segle la preeminència de l'escultura i la fotografia. Volum llegeix en el canvi de segle la consolidació del so i la mateixa veu de l'artista com a materials principals de la producció artística d'avui. Fent-se ressò de les innovacions formals i materials de les avantguardes històriques de la primeria del segle xx, la pràctica de l'art contemporani ha destronat l'ull com a sentit "rei" i ha reinstaurat l'oïda en un cos real i contingent. L'espectador recorporeïtzat ha adquirit una qualitat gairebé coreogràfica. La tridimensionalitat del volum euclidià (de la física clàssica) deixa pas al volum de sons i veus. Aquest canvi de matèria produeix canvis profunds en el sistema perceptiu i en el comportament: a partir de la convenció dominada pel que és visual passarem a narrar una història de l'art polisensorial.

Video amb Xaos.

Francesc Salvador de 3r d'ESO està treballant de valent. No s'ha comformat amb l'última proposta que vam penjar en el blog i ha realitzat amb el seu mètode un altre video on ha connectat el programa Xaos, amb el Camtasia Studio i el PowerPoint. El resultat està fenomenal. I l'actitud de no conformitat encara millor.

Joan Miró. L'escala de l'evasió.

Sempre que treballo a classe amb l'obra de Joan Miró escolto comentaris descalificant sense miraments les seves pintures. Els arguments més recorrents són: 1. Fa coses rares, alguns s'atreveixen a utilitzar la paraula abstracció amb un certa tremolor d'incertesa als seus llavis, 2. Això ho podria fer jo, i 3. Un nen ho fa millor.
Per les meves classes han passat molts alumnes i no hi ha hagut molta variació en els seus comentaris. No passa res, jo ja m'he acostumat i podria argumentar de diferents maneres el perqué d'aquests comentaris.
En el cas dels pares és pitjor, de vegades el confonen amb Picasso i Dalí.
Jo no tinc la missió de defensar un autor com Miró, doncs ja hi ha esforços arreu del món amb molts mitjans per a projectar la seva obra correctament. Si que crec que com molts autors del segle XX que han capgirat la forma de construir les imatges val la pena analitzar-ho a classe el millor que es pugui.
Ara hi ha una estupenda oportunitat de cremar prejudicis, de valorar imatges, de gaudir de processos culturals, d'aclarir idees amb l'exposició Joan Miró. L'escala de l'evasió.


L'exposició ha estat organitzada conjuntament per la Tate Modern de Londres i per la Fundació Joan Miró de Barcelona. El primer lloc on s'ha presentat és a la Tate Modern de Londres, fins a l'11 de setembre; a partir del 14 d'octubre es podrà veure a la Fundació Joan Miró, i, des del maig de de 2012, viatjarà a la National Gallery of Art de Washington.

La mostra posa de manifest el compromís polític de l'artista al llarg de la seva vida. La seva catalanitat i els lligams que Miró manté amb la seva terra són inqüestionables; així ho demostren les obres que es podran veure a l'exposició, que van des dels paisatges de Mont-roig, com La masia (1921-1922) o la seqüència Cap de pagès català (1924-1925), fins a la sèrie escultòrica de Ses Majestats (1974), realitzada a partir d'eines provinents del món rural. Les tensions que van portar a la Guerra Civil espanyola (1936-1939) van provocar les protestes més explícites de Miró en obres com ara la sèrie de Pintures salvatges (1934-1936) o la Natura morta del sabatot (1937). Exiliat a París, Miró dissenya pel Govern de la República Aidez l'Espagne i El Segador (Pagès català en revolta) (1937), ubicat al Pavelló Espanyol de la República, molt a prop del Guernica de Picasso. Respostes més íntimes i pertorbadores es manifesten en obres com les Constel·lacions, sèrie desenvolupada entre 1940 i 1941, just després d'esclatar la Segona Guerra Mundial.

Durant el règim franquista, Miró va treballar a Espanya en una mena d'exili interior, mentre a l'estranger es guanyava una reputació com a representant de l'abstracció de postguerra. L'exposició mostra també obres clau d'aquesta època, entre les quals destaca el tríptic L'esperança del condemnat a mort (1974).

Noves propostes.

Una nova proposta de Xaos i Camtasia per Marc González.

Anunci amb Xaos.

Francesc Salvador de 3r de l'ESO ha construit aquesta imatge treballant amb el programa d'edició de fractals Xaos, capturant l'animació amb el programa Camtasia, exportant el video al PowerPoint i insertant una imatge fixa (el cotxe), i posteriorment capturant el PowerPoint una altra vegada amb el programa Camtasia Studio. El resultat d'aquest laberint de pasos és una animació amb objectiu de missatge publicitari.



Quand d'esforç!

Ballets Russos de Diaghilev

La plasticitat del ballet és molt poc tractada pels mitjans culturals i per l'escola.
Claudia García de 1r de Batxillerat ens recomana la següent exposició:

"Del 5 d’octubre al 15 de gener del 2012, hi ha l’exposició “Ballets Russos de Diaghilev” al Caixa Forum.
Penso que és una exposició molt recomanable. Sobretot per a aquella gent que li agrada la dansa i concretament el ballet.
Recull dibuixos, gravats, fotografies, vídeos, maquetes, cartells promocionals... Es poden veure escenaris i vestits dissenyats per Picasso i altres avantguardistes.
Et pots assabentar de la creació d’aquesta companyia en un vídeo que també explica breument la historia de Serguéi Diaghilev.
Una de les coses que més em va cridar l’atenció va ser el volum del vestuari i les sabates que portaven els ballarins.
El que més em va agradar va ser el disseny dels vestits del ballet Les Sylphides i els cartells promocionals de la companyia a París.
Crec que aquesta exposició mostra cóm ha anat evolucionant el ballet des de principis del segle XX fins els nostres dies."

Article de Claudia García.

Animació amb fractals.

Aquests dies a 3r de l'ESO intentem editar fractals amb el programa Xaos. Alguns de vosaltres esteu generant veritables móns visuals alternatius. Felicitats,perque poques vegades heu treballat amb l'abstracció amb comoditat i a més esteu descobrint preguntes per a fer a ciències.
Mireu, aquesta és una altra manera amb la que podeu realitzar una presentació:



Dissenyadors de pàgines web i artistes utilitzen els fractals amb diversos objectius. En aquesta pàgina trobada per Toni Castillo podreu observar altres possibilitats:
http://www.deviantart.com/print/8922486/#

Però haurieu de descobrir també la relació dels fractals amb el món que ens envolta. Aquí us passo una presentació realitzada per Elena Sabater.
http://www.slideshare.net/ElenaSabater/fractals-a-la-natura

(Si Elena Sabater considera que no hauria d'estar aquest slidshare al meu blog inmediatament es retirarà. Gràcies)

Fractals com a imatges de les imatges.

Aquests dies els alumnes de 3r. de l'ESO treballen imatges amb il·lusions òptiques. De vegades imatges amb doble sentit, o imatges dins d'imatges.
Hi ha un camp de la geometria que també té imatges dins d'imatges. Són els fractals.

Quan Mandelbrot va "inventar" el mot fractal, el va utilitzar per designar aquesta sèrie d'objectes geomètrics d'estructura irregular. Mandelbrot no va donar una definició precisa de fractal però va caracteritzar les noves figures amb les tres propietats següents:

Figures auto similars. És a dir figures que tenen una estructura tal que dins ella mateixa, l'estructura, es repeteix infinites vegades a escales més petites.
Figures amb dimensió fraccionària (no entera). Figures massa complexes per tractar-se només d'un punt, una línia, un pla o un volum, figures que sobrepassen els nivells de la seva dimensió física i per tant tenen una dimensió superior a ella.
Conjunts que apareixen després de processos iteratius infinits. (Figures que apareixen al repetir en elles mateixes un mateix procés per tal d'aconseguir l'auto similitud.)

He estat revisant programes de software lliure per a experimentar amb fractals i he trobat el programa Xaos 3.5 on podreu experimentar i copiar amb format png imatges amb fractals com la fotografia afegida anteriorment.

N'hi ha molts de programes per a treballar amb fractals, si els proveu, no dubteu a comunicar-nos les vostres trobades.

Toni Castillo, professor de Física a l'escola aporta les següents pàgines per a que descobriu moltes més coses sobre els fractals. Gràcies Toni.

http://blog.i-math.org/content/el-infinito-era-estoas%C3%B3mate-y-mira
htttp://www.fractalartcontests.com/2006/
http://www.archivospc.com/c/1121/p1/Fractales.php
http://www.arrakis.es/~sysifus/software.html
http://www.bitacoravirtual.cl/2011/02/09/software-gratuito-para-modelar-formas-y-paisajes-fractales/

Escher.

No se li han fet exposicions importants a Espanya, no es parla d'ell als foros d'art contemporani, però l'holandés Escher sempre és rescatat pels professors de dibuix. Perquè?
Doncs no hi ha una causa homogènia per a justificar-nos però quan la cara dels i de les alumnes s'ilumina davant la seva obra projectada en un canó de llum ens adonem que val la pena treballar-ho a classe.
En aquest video es veuen les seves figures imposibles, imatges amb doble sentit, el treball modular geomètric...i també a ell. Espero que us agradi.



I pels que aquesta setmana m'heu preguntat com dibuixar les escales d'Escher aquests videos. No tenen desperdici.

Logicomix.

Els alumnes de batxillerat s’enfronten a la matèria de filosofia amb molts patiments. Entenc que molts missatges que es donen són força complexos i desanimen a molts. Normalment les imatges que acompanyen els textos són retrats dels autors que han aportat idees a l’evolució de la cultura occidental.
Alguna vegada he intentat fer dibuixos per a explicar idees d’autors com Deleuze o Foucault, però no he aconseguit que aquests pensadors es projectessin millor.

Ara el món del còmic ha tret un gran projecte: apropar la lògica mitjançant la figura de Bertrand Russell amb uns dibuixos fets per Apostolos Doxiadis, Christos H. Papadimitriou, Alecos Papadatos i Annie Di Donna. Un treball excel•lent que ens convida a plantejar-nos molts paràmetres bàsics de la vida i la recerca de la veritat. Una història de matemàtica i filosofia, de raó i de bogeria. Una manera per a que els alumnes de batxillerat i el públic en general s’apropin a una part important del pensament del segle XX.
Ens diu Fernando Savater a la introducció: "Gràcies a aquesta llarga historieta genial hem aprés que també la filosofia té cabuda en el còmic i que pot ser tractada amb perfecte rigor sense deixar de ser a la vegada summament intrigant i divertida."



Un projecte tant ambiciós sols ho coneixia de la pel•lícula d’animació Waking Life, que es va traduir com Despertando a la vida, en que un jove en un estat de somni lúcid troba a personatges que plantejen els grans dubtes filosòfics.
Aquesta pel·lícula es va realitzar amb una tècnica denominada rotoscopia al 2001, dirigida per Richard Linklater.
Donat el pes dels diàlegs filosòfics sols recomanada per a públic adult.

Josep Brangulí.

Comença l'estiu i la primera exposició que us recomano és la del fotògraf de l'Hospitalet Josep Brangulí al CCCB (Centre de Cultura Contemporànea de Barcelona). Com que per què? Doncs perque Brangulí és un testimoni fotogràfic de la primera meitat del segle XX. I perque la seva obra ens explica alguna cosa més que no exclusivament el procés documental.

Entreu a la web del CCCB des d'aquest mateix blog, a la barra del sidebar, consulteu horaris i descobriu aquest material impressionant. A més hi ha un projecte on-line que segur que us agradarà on es convida a participar fotografiant la Barcelona del segle XXI.

L'exposició es pot veure durant tot l'estiu, animeu-vos!

Howard Gardner.

Aquests dies he llegit als diaris la següent notícia:
"El psicólogo estadounidense y profesor de la Universidad de Harvard Howard Gardner se ha alzado con el Premio Príncipe de Asturias de Ciencias Sociales 2011, según el fallo del jurado dado a conocer hoy en el Hotel de la Reconquista de Oviedo. El tribunal ha distinguido a Gardner por su "compromiso social y ético con la mejora del sistema educativo, su apuesta por la excelencia, su relevante proyección internacional y su importante producción científica de la máxima calidad".
Per a molta gent, i més, per als meus alumnes, aquesta notícia passarà inadvertida, fins i tot el dia d'entrega del premi. Per a mi és molt important. A l'any 1998 em va caure a les meves mans un dels llibres de Gardner: Arte, mente y cerebro. Una aproximación cognitiva a la creatividad. Escrit al 1982 però traduït per a l'editorial Paidós quinze anys després. El títol és tot un compendi d'intencions. Tant complert en tots els sentits que la meva trajectòria de docent va canviar radicalment. Aquest llibre va ser una porta d'accés a molts altres autors que van anant vertebrant un esquelet més o menys segur on recolçar totes les pràctiques que faig durant el curs escolar. "Un estudioso es lo que fueron sus profesores, sus maestros, bien o mal reconstruidos y recombinados".
Encara que avui en dia Gardner és més conegut pel tema de les inteligències múltiples, jo vull destacar el Projecte Zero de Harvard en el que amb un ampli equip va tractar el fet de les arts com element cognitiu en contra de la visió decorativista.
Que lluny estem algunes escoles d'aconseguir-ho! Però per això val la pena constituir una resistència. I cada vegada conec més professors d'Educació visual i plàstica compromessos en repensar l'educació. No em d'ensenyar com vàrem aprendre.
I és per això que estic encantat de poder felicitar a Howard Gardner per la feina realitzada i pel premi otorgat.
Si, a mi, si que m'interessa aquesta notícia.

I més video!

Com aquest cap de setmana el protagonista visual és el video per tota Barcelona, Festival Screen from Barcelona, aquí us penjo un altre video d'una alumna de 4t de l'ESO, Sharon, per a que veieu que un video no és només grabar i ja està.
El video pertany al projecte interdisciplinar sobre les avantguardes que em treballat amb Llengua castellana. Després de diferents exercicis l'alumna/e havia de realitzar una proposta en video mirant el periode de les avantguardes desde la seva mirada.
A mi m'ha encantat la narració del video per mitjà de lletres. Fantàstic!

Ànim Sharon, que ja acabes el curs!

De les avantguardes ja fa cent anys!

Un altre dels treballs de 4t de l'ESO que crec que val la pena veure és el video d'Andrea i Claudia per a entendre què significa opinar, explicar, reflexionar sobre una època artística. No només aprendre-la o repetir-la sinó anar més enllà. Fixeu-vos en molts detalls.
Vull agraïr la tasca d'Enric García, professor de Llengua castellana, perque estic segur que si no hagués recolzat el projecte de les Avantguardes desde la seva matèria els resultats no haguèssin sigut tant rics.
Si algú de 4t creu que el seu video també hauria de projectar-se en el blog que no dubti en comunicar-m'ho. I ara, a gaudir d'aquest treball.



En temps en que podem parlar d'incerteses a la matèria d'Educació visual i plàstica, alumnes com Andrea i Claudia són un veritable aval per a la feina diaria. Els alumnes és el millor que hi ha a l'ensenyament.

Revisant les avantguardes.

Una altra vegada Enric García, professor de Llengua castellana i jo ens em atrevit a atacar un projecte interdisciplinar. Aquesta vegada les avantguardes de les primeres dècades del segle XX. Em fet amb els alumnes de 4t d'ESO diferents exercicis i projectes per a tractar avantguardes com el Creacionisme, el Cubisme, el Futurisme, el Dadaisme, el Surrealisme... i em aconseguit que els alumnes no només descobreixin molts moviments artístics, sinó que s'en adonin de les interrelacions entre literatura, pintura, teatre, cinema... Al final del projecte uns alumnes de la matèria d'Educació visual i plàstica s'han posicionat respecte les avantguardes donant el seu parer amb la distància del temps i de l'edat. Volíem saber com veuen alumnes de quinze o setze anys del segle XXI construien una mirada sobre aquells periodes artístics.
Guillem i Quico ens regalen aquest video on opinen sobre aquella època. Gràcies nois, heu tingut una idea fantàstica per a revisionar un munt de coses que hem tractat aquest mes.



Que sapigueu que van rodar el video i realitzar el montatge en una tarde. Si es que quan es posen.

Video com a resultat final d'un projecte.

Guillermo Frontera és conegut al blog perque va començar a proposar entrades sobre pel·lícules d'animació. I a mi em va convèncer. De fet n'hi ha dues entrades fetes per ell l'any passat.
Guillermo és un noi que no li val al prejudici de que hi ha persones que "serveixen pel dibuix" i d'altres que no. La realitat és que porta tot el curs lluitant per superar-se d'exercici en exercici. No sempre li surten bé, però no llença la tovallola. Aquesta actitud està per sobre de qualsevol matèria i és la que de veritat li farà arribar allà on vulgui.
Per a acabar el seu projecte Sirenes, en el que treballem amb diferents exercicis com és tractat un mite per diferens mitjans de comunicació al llarg de la història i com el trasllada la publicitat al món de les models, i per tant al món de les dones, Guillermo ha realitzat una proposta amb animació. Espero que us agradi.

Hangar.

Últimament els alumnes de 4t. de l'ESO están descobrint que la seva ciutat és un espai on hi ha una diversitat de propostes i posicionaments respecte a allò que entenem com a art. Una d'aquestes propostes és Hangar. Hangar és un centre de producció i recerca d’arts visuals situat a Poblenou, Barcelona.
Les propostes que realitzen són molt àmplies: foros de debat, espais per a artistes, beques, col·laboracions amb el Macba i amb altres instituciones internacionals, cursos,...
El fet de tenir tallers per a artistes o col·lectius que ocasionalment necessiten un taller per desenvolupar un projecte o un encàrrec específic, artistes en vies de professionalització que els cal un taller durant un màxim de 2 anys, o artistes que s’instal·len temporalment a Barcelona,li donen un caràcter particular.
Un exemple és el cas d'en Jordi Ferreiro, del qual ja havíem parlat per les seves col·laboracions didàctiques al Macba. La implicació que té el Jordi Ferreiro per a que la cultura artística arribi als nens influeix en els seus materials, convertint-los en eines de relfexió.


A la pàgina d' Hangar podeu visualitzar part de les seves obres i també d'altres joves artistes. Si passeu pel Macba i el Jordi Ferreiro ha muntat una activitat, no ho dubteu, apunteu-vos.

Print. Little homages. Action workshop. 2009



Drawing the space. Acció a La Panera (Lleida). 2009.


Absolute depression. Instal·lació. 2009.

OjodePez

Alguns dels materials que treballem a classe parteixen de les imatges que trobo a la revista OjodePez.
OjodePez és una revista de fotografia de la que els seus responsables aconssegueixen treure a la llum quatre números a l'any. Desde el primer número han intentat tocar aquells temes dels quals se han perdut la seva visualitat per motius diversos. L'editorial en el seu primer número defensava la seva causa de la següent manera:
"Desde nuestro punto de vista, los mecanismos desplegados por la cultura de masas simplifican la posibilidad de reflexión personal, lo que provoca que se devalúe la capacidad crítica del individuo frente al grupo, a menudo adiestrado para asimilar la información tal y como le sea servida. Así, el bien cultural ha pasado a ser una mercancía unidireccional impuesta desde los medios, que difunden sistemáticamente los estereotipos que les interesan para crear una opinión pública a medida."



En el nou número de la revista, el tema escollit és Cuando éramos jóvenes. Podem veure els treballs de vint joves fotògrafs seleccionats per el fotodeditor Bruno Ceschel, qui ha volgut mostrar en imatges les inquietuts fotogràfiques de nous talents per a apropar-se a la idea de juventut.

Els treballs dels fotògrafs que mostren les seves obres parteixen moltes vegades de la fotografia documental, però la revista no es queda només ahí. Alguns del treballs són donats pels propis autors:
"Los fotógrafos implicados en este proyecto donan sus trabajos al comprobar que no podrán ser editados en ningún otro medio de este país ( bien por el tema que tratan, por las ampollas que podrían levantar o porque simplemente no están de moda)."

A més, aquesta revista és un focus d'activitat:



"OjodePez Photo Meeting Barcelona es un encuentro internacional de fotógrafos organizado por La Fábrica y La Virreina Centre de la Imatge que nace en torno a la revista de fotografía documental OjodePez fundada en 2004 por Frank Kalero.
La Revista OjodePez crece y se convierte en un punto de encuentro, con una cita anual que arranca este año en Barcelona, ciudad en la que nació la revista y en la que existe una fortísima tradición documental.
El Palau de La Virreina, Centre de la Imatge, situado en La Rambla 99 de Barcelona, ha acogido OjodePez Photo Meeting Barcelona durante los días 15,16 y 17 de julio de 2010.
La Virreina es un espacio dedicado a la difusión del arte contemporáneo que se convierte en plataforma para analizar la emergencia de las políticas culturales desde una perspectiva crítica.
El Palau de La Virreina es un edificio emblemático del casco histórico de Barcelona que cuenta con distintas salas y espacios al aire libre como el patio y la terraza, donde se celebrarán las diferentes actividades programadas para el Meeting."

El Almazen.

Fa anys que conec a Macarena González i sempre m'ha sorprés la seva capacitat de generar projectes que poden provocar escepticisme al més optimista. Desde fa més de deu anys Macarena estructura amb un grup de companys la proposta El Almazen que neix arrel d'aquella magnífica instal.lació que va tenir al Raval de Barcelona com a protagonista: La Ciutat de les Paraules.

Tenim la sort de conservar a la ciutat algun d'aquells moments com la pintura mural dels gats d'Arnal Ballester al carrer Xuclà.



L´Associació Cultural La Ciutat de Les Paraules neix en l´any 1999 a partir del projecte que, amb el mateix nom i durant les primaveres de 1998 i 2000 va convertir el Raval en un poema visual transitable, creat per artistes i veïns.

Almazen és la seva seu, una plataforma professional d´experimentació, investigació, creació i difusió de les arts contemporànies on les arts i la vida quotidiana interactuen creant eines de cohesió social amb l´entorn.

Entreu a la pàgina de El Almazen, descobriu altres mons creatius i altres barris.

Mariano Herrera.

Alumnes de 4t de l'ESO, Míriam Ron (que realitza a l'escola un projecte d'investigació per al màster Cultura visual i Educació), i jo, ahir vam descobrir l'obra fotogràfica de Mariano Herrera a la galeria The Privat Space. Desde aquí volem agraïr a la galeria de nou la seva invitació.
Les reflexions amb les que ens va rebre Mariano al començament de la xerrada ens van donar noves claus per a apropar-nos al seu treball.
Els personatges que retrata ens parlen amb el seu cos de l'espai. D'un espai que tan turístic com són Les Rambles de Barcelona, no el coneixem del tot perque es reinventa a cada moment. No el podem abarcar, i els petits fragments que el composen ens queden com a poses de persones triades per a que amb una sola obturació ens expliquin què són ells.



A més, vam estar pensant en temes a l'entorn de la fotografia, com són el de la teatralitat d'una escena, la mirada, tant del retratat com del fotògraf, les mides per a exposar una fotografia...
Alguns d'aquests moments van derivar cap a la revista Ojo de Pez. Més endavant escriuré una entrada sobre aquesta revista, mentrastant us recomano visualitzar una mica la feina d'aquest projecte.


Si voleu saber més coses del fotògraf Mariano Herrera, aquí teniu l'enllaç:
Mariano Herrera

El fotomuntatge.

Analitzar la següent imatge:



Invasion, 2008 , Martha Rosler

Martha Rosler amb una llarga trajectòria artística, exposa aquests dies un material sobre la carència de l'habitatge a la ciutat, a la Virreina, centre de la imatge.

Tránsitos Anónimos. Mariano Herrera

The Private Space Gallery se convierte por un mes en parte del alma de Las Ramblas de Barcelona a través de “Tránsitos Anónimos”, una exposición del fotógrafo Mariano Herrera que nos habla de personas que habitan y transitan por Las Ramblas, un lugar que, en palabras del autor, “no es de nadie y a la vez es de todos y en donde ocurre el encuentro entre lo colectivo y lo íntimo”.

La exposición consta de diecinueve retratos realizados entre diciembre de 2004 y agosto de 2005. Todas las fotografías comparten un mismo encuadre de fondo negro que deja entrever la estructura simple del set. El pavimento de Las Ramblas aparece como elemento identificador del contexto y testigo nocturno de los hechos: los disparos de la cámara. Solo un disparo (dos como mucho) por retrato.

“La decisión de tomar una única fotografía de cada personaje devino en gesto constructor del proyecto”, apunta Rocío Hidalgo, comisaria de la exposición. “Se disparaba en cuanto las personas estaban frente al objetivo, sin darles apenas tiempo para decidir cómo posar, qué mostrar de sí mismas y qué esconder. Así aflora su honestidad. Entre el movimiento y la quietud, entre lo visible y lo invisible, aparece un espacio personal de puro tránsito equiparable con lo que Las Ramblas como espacio colectivo proponen: un eterno vacilar”.

Inauguración y charla sobre el proyecto: jueves 7 de abril a las 19:30 h.
Participan: Mariano Herrera (artista), Rocío Hidalgo (comisaria), Ariel Guersenzvaig (profesor y responsable de comunicación de la Escuela Elisava). Exposición hasta el 5 de mayo de 2011.

Presentar un treball.

Andrea de 4t de l'ESO m'ha sorprés.
La presentació del seu treball on havia de dissenyar diferents tipus de cadires amb diversos processos de creació s'ha convertit en un video on trenca tots els formats. Al video ens parla d'esbossos, materials, perspectiva cònica, perspectiva isomètrica, sistema dièdric, volum... també de fotografia, de música amb imatges, de video...i de la valentia de la imaginació. Qui ho diria, aquí hi ha de tot!
Gràcies Andrea m'encanta ser professor i sorpendre'm cada dia amb les propostes dels meus alumnes.



Gràcies també a Sharon i Claudia per ajudar en un projecte de una companya.
Per cert, més d'un m'ha preguntat si expliquem coses d'imatge cinematogràfica a classe.

Premis Delta de Disseny. 50 anys.

Claudia de 4t de l'ESO va anar a l'exposició del Palau Robert i ens recomana aquesta exposició.
Tots els dissenys guardonats amb els Premis Delta els últims cinquanta anys s’exposen junts, per primera vegada, en una mostra del Palau Robert de Barcelona dedicada al disseny industrial. La Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració de l’Associació de Disseny Industrial-Foment de les Arts i del Disseny (ADI-FAD), ha organitzat aquesta mostra, anomenada "Premis Delta: 50 anys amb el disseny 1960-2010", que aplega els dissenys que han obtingut els Premis Delta des de 1961. L’exposició es pot visitar des del 7 d’octubre de 2010 fins al 26 de juny de 2011, a l’edifici del número 107 del passeig de Gràcia de Barcelona.

L’exposició es va inaugurar el 6 d’octubre, amb un acte presidit pel secretari general d'Innovació, Universitats i Empresa, en representació del conseller Josep Huguet. També hi van assistir el president del FAD, Miquel Espinet; els comissaris de l’exposició, Uli Marchsteiner i Viviana Narotzky, que també és presidenta de l’ADI-FAD, i el director general de Difusió Corporativa de la Generalitat, Jordi Fortuny.

Des del començament, els Premis Delta van tenir l'objectiu de donar suport i destacar l'excel·lència en el disseny i la producció d'objectes industrials a Espanya. El recorregut per cinquanta anys de disseny industrial que proposa l’exposició, prenent com a fil conductor els Premis Delta, s'estructura en cinc espais dedicats a les cinc dècades del període 1960-2010. La responsable del disseny expositiu és Sílvia Farriol, mentre que Mario Eskenazi s'ha fet càrrec del disseny gràfic.

S’hi poden veure més de 150 peces originals, acompanyades d’imatges que suggereixen l'estreta relació entre el disseny i el moment històric, polític i cultural en què es desenvolupa. Tot al llarg de mig segle, el disseny ha passat de ser una preocupació de minories a ser part de la vida quotidiana; de ser una activitat sovint ignorada pel context industrial de la seva època a ser part indispensable d'un teixit empresarial competitiu.

Els Premis Delta, com el disseny que promouen, estan en constant evolució. Són un reflex de la creativitat que configura dia a dia la cultura industrial. I són una aposta, constantment renovada, per a un futur poblat d’objectes que destaquen pel seu encertat disseny de producte d’acord amb el teixit empresarial i l’entorn social de cada època.

A la mostra del Palau Robert hi ha, entre altres, peces com ara les motocicletes Cota 247 (1968) i Impala (1962), de la marca Montesa, dissenyades per Leopoldo Milà; el llum TMC (1961), de Miguel Milà; el cendrer Copenhagen (1966), d’André Ricard; l’espremedora de taronges Citromatic Instant MPZ-2 (1970), de la marca Braun, de Dieter Rams i Gabriel Lluelles; el llum Sinclina (1991), d’Estudi Blanc o la catifa Cuks (2003), de Nani Marquina.

Ana ens obre la galeria The Private Space.

Ahir dijous, els alumnes de 4t. de l'ESO d'Educació visual i plàstica, vam anar a l'exposició d'Oficina 36 a la ja coneguda The Private Space By. Ana Sánchez ens va rebre i ens va deixar la galeria per a nosaltres. Gràcies Ana. Vam dialogar devant peces de quatre autors diferents.
Una d'aquetes peces va generar prou enigmes com per continuar un diàleg que va quedar obert: L'obra de Rubén Verdú del 2008. Crec que moltes coses, pot-ser, no es van acabar a dir.

Secuencia Enciclopédica.

Aquí tenim la peça per a poder seguir dialogant. Podeu deixar els vostres comentaris per a continuar obrint diàlegs.

Rosalie Blum.

Per mitjà de La Fundació De La Rubia aquests dies trobem el material de Camille Jourdy a Rosalie Blum, un triple llibre felicitat en molts dels blogs especialistes de còmic.
Una història complexa a l'entorn de la quotidianitat. Us penjo dos exemples de les seves pàgines perque veieu vinyetes que marquen una acció i vinyetes que marquen un conjunt d'objectes que com un atles s'ens presenten per a definir els personatges. Vosaltres també podeu explicar coses que observeu d'aquest còmic.




Si cliqueu a sobre de les pàgines les podeu veure més ampliades.

Asterios Polyp.

Una altra vegada La Fundación De La Rubia, ens descobreix una altra joia del món del còmic: Asterios Polyp del nordamericà David Mazzucchelli, que amb aquesta peça magistral trionfadora en els premis Eisner i en els premis Harvey aconsegueix que la gent que s'apropa al món del còmic per primera vegada es trobi un material impactant.







Ja veieu tots els llenguatges en un!

Exposició de fotografia.

La nostra estimada fotògrafa Sussana Pozzoli ens convida a veure l'exposició a Milà de Fotografia sense fronteres, on participa amb una de les seves obres. I a més podem descobrir molts més fotògrafs. Gràcies Sussana.
http://www.fotografisenzafrontiere.org/153d263.html

A les avantguardes! Si la postmodernitat ens ho permet.

Allò que vam anunciar fa uns dies ja és aquí. L'exposició del CaixaForum sobre les avantguardes ruses ja és inaugurada. I Rubén (Geografia i Història) i Jordi (Educació visual i plàstica) tornem a l'atac. Els alumnes de batxillerat anireu al primer terç del segle XX entre Moscú i Sant Petesburg el dimecres que ve. Prepareu carpetes i bolígrafs!

Les avantguardes russes a Barcelona.

Aquests dies es preparen els detalls per a la inauguració de l'expossició d'avantguardes russes al Caixa Fórum. Aquesta exposició cobreix el periòde de 1900 al 1930. Un parèntesi d'audàcia creativa.

En aquests dies de presentacions de Treballs de Recerca pel batxillerat, rescato aquest treball en forma de pàgina web de Mar de la LLave, que l'any passat ens sorprenia a tots per l'enorme esforç que suposava per a una alumna de 2n de batxillerat realitzar un projecte com a aquest (bé, el que veureu sols era una tercera part del seu projecte, faltaria un llibre i un audiovisual). Gaudiu del seu montatge i pot-ser teniu ganes d'apropar-vos al Caixa Forum i seguiu descobrint imatges.

La gran utopia 1900/1930.

Susanna Pozzoli

Ahir dijous vam assistir a la conferència i inauguració de l'obra de la fotògrafa italiana Susanna Pozzoli a la galeria The Private Space. Susanna ens explicà que funciona per projectes, i vam tenir la sort de conèixer alguns d'ells.

"He viscut moments preciosos però també situacions dures amb la gent, que no sempre tenia una actitud positiva cap al meu projecte. Una experiència directa, que encara que no es reflecteixi a l'exposició per a mi és fonamental", comenta l'autora. L'exposició del TSPGallery consta de 66 fotografies que transporten a l'espectador a l'interior de diverses cases i locals del barri del Harlem a Nova York. Totes les imatges van ser presses amb llum natural, per a respectar l'atmòsfera de cada lloc i donar dignitat als objectes. Així l'absent presència humana s'adverteix sense ser visible, per a que ens imaginem les cares de les persones que habiten en aquests espais i que els seus objectes ens expliquin històries.

Va ser un privilegi conèixer a Susanna Pozzoli que va atendre a les nostres preguntes (que van ser moltes) amb una amabilitat que des d'aquí volem agrair-la.

Aquí us deixo dos exemples del seu projecte:






Vosaltres també podeu fer l'exercici de trobar una història darrera de cada una d'aquestes dues fotografies.
I si voleu veure més material d'aquesta fotògrafa no dubteu a entrar a la seva pàgina:www.susannapozzoli.com

Materials diferents.

Els alumnes de 6è de Primària estan descobrint els materials amb els que es pot treballar a la matèria i tambè les possibilitats d'altres materials que no pertanyen al terreny tradicional de la plàstica.
Han vist obres d'Smithson, Arman i Brossa. Han dialogat i s'han preguntat sobre quins materials podien utilitzar per a trencar les formes dels exercicis tradicionals de l'assignatura. I aquí tenim gran part del resultat.



Fa un parell d'anys apareixia aquesta obra a ARCO (la fira d'art contemporani a Madrid més important de l'estat). És una peça de Marta Neves i està realitzada amb mil ossets de pelutx.
Si, el material ens transforma els continguts.

Marta Neves, 2008.